Solcades

No hem de perdre de vista mai que la tecnologia és aliena al coneixement i fins i tot a la pràctica, en gran mesura, de la majoria dels humans. Els oficis tradicionals, fins i tot la mecànica dels nostres pares, no té res a vore amb el que avui entenem per tecnologia. Els manuals d’instruccions són protocolaris, en este sentit, i hom sap que ‘funciona’ una cosa virtual fins que deixarà de ‘funcionar’. I això és segur, perquè vivim en l’era de l’efímer i allò circunstancial i provisional.

Però les emocions no es poden programar. En este àmbit, la màquina perd i és bo (sic) que així sigui sempre. Però ‘que perdi’ no implica que no acabi guanyant ‘la partida’. La màquina serà ‘actualitzada’ amb una voluntat. Perquè ja som dependents d’una tecnologia que no sabem resoldre perquè no la comprenem.

No ens pertany (malgrat la comprem cara i el seu manteniment siga també car), ergo no la podem comprendre i això no és una qüestió d’accés o no a la informació.

I quan hom empra la intel•ligència (artificial, en este cas), poc o molt sofisticada, per a finalitats manipuladores o interessades, en qualsevol nivell i àmbit, la catarsi és també segura:

Acabo de llegir la noticía d’ara mateix (27 de juny de 2017, 19.00 hores de la vesprada) que parla d’un ciberatac sense precedents. Em refereixo a això, per exemple. I al fet que la notícia preocupe, però que siga inevitablement aliena a la població, tot i que aquesta en sofreixi les conseqüències més dramàtiques (si no avui, potser demà).

Som vulnerables i sóc del parer que la literatura científica -el National Geographic, los llibres de divulgació sobre Evolució Humana, Història, Sociologia, per exemple- ha fet bé i fan bé la seua feina.

La selecció biològica, en el cas de la nostra espècie, s’ha aturat. El nostre cervell, a partir d’ara, serà dependent de la tecnologia. Allò que avui anomenem tecnologia. I a l’horitzó, les guerres, la set, el col·lapse d’espècie.

L’horror, la suor freda, mentres camines. La publicitat, de fons, insubornable i inqüestionable.

Ho intuïes, però no en parlaves: Era repensar la ‘pel·li’ Blade Runner amb els amics. Exagerat, conspiranoic.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!