Solcades

De tots los cafès, los dels migdies. En aquella hora tinc tanta set que me’l bec d’una glopada. Per això me’l demano ‘a la tassa’, que és ‘l’americà’. A la ‘furgona’ sempre hi duc garrafes d’aigua, però quan arriba la calor no me n’estic de xalar bebent aigua ben fresca, aquella que acaba de sortir de la nevera i regalima les parets del vidre al moment mateix de decantar-la al vas.

Una de les meues imatges de la felicitat és esta: A l’ombra de les moreres del Remei, un got d’aigua fresca i la seua ampolla al costat. Perquè després d’este vas en vindrà un altre i un altre. I després lo cafè amb gel.

I obrir el Twitter, després, per llegir alguna xonada abans de tornar a la feina.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!