Solcades

Esta tarda, havent dinat, he anat a collir quatre tirabecs per a ma mare. Tenia son, estava cansat, però avui, en veure a mare plena d’energia i contenta, com sempre, mentres dinava pensava que tot allò era una sort. Que tinga salut, que estiga contenta. Què més vols?

He pres la furgoneta de bell nou i de bell nou he tornat al camp, a collir quatre tirabecs que, com que ahir va ploure i divendres no vaig escatimar l’aigua, alguns eren ben tendres. Tirabec, muxamel i els darrers dels darrers pèsols floreta, de les Refardes (publicitat).

Aviat creixerà la mongeta que vaig encomanar a terres franceses. Una varietat molt productiva i resistent (‘diuen, diuen, diuen’) a la calor que mos toca passar a l’estiu.

N’hi he portat una bossa. N’ha apartat un grapat a un plat, que diu que ja en té massa per a sopar. I la resta els durà a ma germana i al seu Senat del Batxillejar. Poca broma.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!