Qualsevol exercici té uns codis que s’expressen a través d’un llenguatge que li és propi. No només a través del llenguatge, en el cas de les converses, de qualsevol conversa o voluntat de comunicar: El silenci, per exemple, és complexitat, ja ho sabem. I els gestos, l’expressió corporal, és clar.
Però és a través del llenguatge que se’ns fa més explícita la intenció del qui està ‘per damunt nostre’ (legitimitats a banda, si es vol), potser perquè pren la iniciativa i això ens convenç. De fet, els motius són quelcom secundari, tot i que no prescindibles en cap dels casos en l’observació.
Em refereixo ara a l’observació del llenguatge, escrit i parlat. Car res s’escapa de la lògica de la raó, si es té la voluntat de comprendre.
En català tenim una paraula que és exacta, precisa i preciosa, que ara ve al cas: Enraonar.
Si enraonem, la conversa és bona, intel•ligent. Constructiva, positiva. Vertadera. Autèntica.
És clar: Si no enraonem, no som assertius.
Esta és la idea que ara volia anomenar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!