El National Geographic d’este mes publica un reportatge sobre els ‘genis’. M’ha agradat constatar que les publicacions serioses, ja siguin de divulgació o no, empren un llenguatge entenedor, sense equívocs.
Sobre el què s’hi diu, m’agrada constatar que malgrat la publicitat histriònica i delirant dels nostres dies, el rigor en l’exposició de qualsevol recerca (recerca pròpiament des de la Ciència), no dóna cap llicència a la hipòtesi més enllà del les seues evidències radicals.
N’hi ha prou -i això és precís dir-ho- en exposar les diferents línies de recerca i exposar-ne les seues virtuts i límits. El bon exercici rau en no dir allò que no s’hi diu. En ser assertius amb els punts i seguit, els punts i a part i els punts i final.
La ment dels genis. Perseverar en la il·lusió. Construïr. Perquè l’esforç i la constància hi és en tots ells i elles. Fora misticismes i ments il·luminades: A la brossa de la comèdia dels i les mesquines.
Marie Curie, Miquel Àngel, Albert Einstein, Isaac Newton…
No témer. Sempre més. Alegrement, em permeto dir, malgrat no ser cap geni.
Los mirallets de la vesprada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!