Tard

És tard. És massa tard. Lo cansament, a voltes, és un aliat de l’insomni. I caldria reposar. Caldria dormir unes hores abans de seguir feinejant.

El goig de la felicitat hi ajuda. La complicitat amb el temps.

Sense fer gaire soroll, m’alçaré a fer un mosset a la cuina.

És tard per a estar prou despert d’ací unes hores. Però això tampoc mereix ser pensat com un problema. Ni tan sols com una necessitat.

Em refereixo a la necessitat de dormir.

Ara ja no, en sóc ben conscient, i en dono gràcies i ho celebro.


 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*