Calma i repòs

No és una cosa bona perdre la perspectiva de les coses. En cap àmbit, ni nivell.

La Lia necessitava calma i repòs, malgrat cada matí surti escopetejada a voltar la rabera, vall amunt i carena avall. Malgrat siga feliç com un anís i al capvespre et faça notar que ha estat un dia perfecte, arran de la llana que ella s’estima.

Divendres la Lia estava cansada i es va quedar al corral, amb les ovelles que han parit estos darrers dies. I el mateix divendres la vaig du a casa, al terrat, per a banyar-la en condicions i deixar-la reposar uns dies, potser tota aquesta setmana.

A casa, la Lia té l’alegria de la nostra companyonia i l’afecte de l’Aran, que és el súmmum. I tot i que des d’ahir ja es coneguin els sorollets de les torretes i comenci a fer les seues ‘liades’ amb la llenya del foc de les paelles, el cas és que li calen uns dies de no ensumar la serra, ni apretar les mateixes cabres que sempre intenten que la resta els segueixi les intencions.

La Lia treballa molt bé i és molt intuïtiva, a banda de ser una de les  ninetes dels ulls dels meus col·legues del Club de Gos d’Atura Català. La Lia estima i, com totes les gosses i gossos que jo he tingut al llarg de ma vida, es fa estimar moltíssim.

Ara, calma i repòs al terrat de casa. I la setmana que ve, a la xalera.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*