Solcades

Eduard Solà Agudo

25 de febrer de 2017
0 comentaris

Hem sembrat

Este matí hem sembrat les pataques. Les Monalissa, les que ja coneixeu des de fa dues setmanes, amics i amigues que em llegiu.

Per bé que l’Aran té el mateix temperament que jo quan tenia la seua edat (és impacient de mena) quan em proposo de fer alguna feina a l’hort amb ma filla he procurar alguna volta tenir alguns asos a la màniga.

No s’hi val la mecanicitat a soles. Això seria massa avorrit. Censurable ‘a tope’ i ‘amb raó’. Cosa de tres minuts.

Tampoc s’hi val el recurs de ‘trobar tresors’ (fragments de ceràmica antiga) mentres remenem les solcades i procurem que segueixin una línia més o menys recta i paral•lela a la de les bajoques.

Els ‘tresors’ són divertits, però ja ens coneixem les històries de tots ells. I ‘si el papa es repeteix, li faig saber que això ja ho sé i ja no vull estar més a l’hort’.

Per tant, avui hem convertit l’hort en una fàbrica de sembrar pataques. Fins i tot, amb una enclusa, que no hem emprat per a res, però que li donava un toc hiperreaalista a la nostra empresa.

Per a la nostra fàbrica, hem hagut de menester totes les coses que jo tinc i faig a mode de ‘reconstrucció històrica’: Una taula per a treballar la fusta i els minerals en calent, unes arades romanes, minerals, vàries tenalles, un forn de fondre minerals a alta temperatura, els sacs, eines antigues i… la vestimenta. Avui hem sembrat vestits de romans. De romans baiximperials, del segle III després del naixement del Nostre Senyor Jesucrist. De romans d’Ulldecona, és clar.

Tot plegat són coses que, quan l’Aran tenia 2 anys, vam emprar per al Tàrraco Viva. Després, van quedar arraconades al magatzem i a l’armari fins avui, que hem vist clar que calia recuperar-les i traslladar-les a l’hort per poder sembrar les pataques com es mereixen. Com cal.

Així, doncs, mentres ma filla col•locava els grills de les pataques damunt l’obrador, jo que els hi cercava el millor tall i tot seguit les llençava al sac per a, després, sembrar-les tots dos.

Hem xalat moltíssim.

Comptat i debatut, dues hores de ‘feina’.

I encara hem tingut temps per a confeccionar dos preciosos rams de flors blanques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!