Solcades

Eduard Solà Agudo

21 de gener de 2017
0 comentaris

Lo sol ixent, no: Esta setmana tindrem sol

L’ambició ateny a l’àmbit de les emocions i cap d’elles en concret en té l’exclusiva. Això va així, diria. Per exemple, dues certeses evidents: No és possible tenir una sola ambició. I una ambició concreta requereix d’una fórmula o una estratègia que ens permeti complir-la.

Una ambició cal que estiga ben plantejada perquè sabem que les emocions -totes, i val a dir que n’hi ha algunes de més peludes que d’altres- poden anar canviant l’ordre de les nostres prioritats de manera molt enriquidora en el sentit de positiva o bona.

Per exemple: Tothom ha ambicionat aprendre i, potser mentres aprenia, ambicionava una especialitat o una altra. Fins i tot ambicionava assolir allò que desconeixia quan, al principi, es plantejava aprendre aquella matèria concreta.

Jo em fixo en les ambicions que algunes amistats manifesten. Aleshores, m’adono si aquella persona està capacitada per assolir aquells objectius, qualsevol d’ells. És cert que per ambicionar quelcom cal partir del fet que certament disposes o pots disposar dels mitjans necessaris, però he de reconèixer que això, malgrat tot, no sempre és del tot determinant sempre i quan estiguis disposat a assumir els riscos inherents al factor atzar durant un temps fixat.

Si em llegeix qualsevol professional de l’agricultura o la ramaderia sabrà posar en context això que ara escric. La pagesia no és sàvia per allò que si la sembra o la recol·lecció en lluna creixent o minvant, o si els compostos foliars amunt i avall. No, no és sàvia ni pel fet de comprendre i poder enraonar quina és la lògica pròpia de les rotacions o les famoses associacions de cultius.

Un pagès o un ramader t’enumerarà un a un els principis de l’èxit del seu maneig. Jo tinc los meus i no difereixen de manera consubstancial del dels meus veïns, malgrat lo meu siga l’horta i la verdura i el de la finca del costat sembri ordi.

La pagesia, la convencional, l’anomenada ecològica, la biodinàmica, la que més vos agrade pensar, és sàvia perquè es basa en una pràctica amb uns riscs inherents a la mateixa. Los seus objectius són clars: Cobrir la necessitat, assolir el guany previst i poder continuar treballant amb uns marges de riscs ben minsos. Com més minsos, millor, és clar.

Un pagès (o pagesa) afalaga el seu amor propi quan el rendiment esdevé guany i això li permet ser optimista de cara al futur.

Coneixeu algún pagès gaire optimista, actualment? Jo, aproximadament, he de dir que sí (malgrat ells sovint pretenguin fer-te pensar que no ho són). Són aquells que, a banda de terres i màquines, també despatxen nòmines des del seu despatx. De ben segur que saben molt bé de què tracta l’ambició. I los seus riscos si, com escrivia anteriorment, es poden mesurar i preveure.

Sense mesura, no hi ha ambició que valgui. Potser per això siga l’emoció més exigent i complicada de resoldre: Perquè obliga que la sospita tinga un nom i un número com a senyal de garantia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!