Solcades

Quan era menut, de ben menut, tenia una gran afició pel castell d’Ulldecona. Ja de ben menut m’apassionava tot allò que tingués a vore amb el passat, amb l’arqueologia, per dir-ho ràpidament, que és la disciplina de la Història que vaig acabar estudiant i exercint de gran.

Tornant de passar el dia a la finca de ma iaia, del cotxe estant, observava la torre feudal del castell d’Ulldecona, abans que aquesta fos restaurada. I sovint, sovint, insistia als de casa per a que m’hi portessin.

Pujar al castell, aleshores, tenia l’inconvenient de la vegetació, de les matisses, de tots los arbustos propis del nostre Montsià. Però hi arribàvem sempre. Fins i tot una volta m’hi va du la meua tieta, que mai ha destacat per tenir una certa pretensió exploradora, fins i tot excursionista, diria.

Al cap dels anys, durant els meus anys a la universitat, vaig interessar-me també per observar ‘les torres’, per bé que les seues funcionalitats i les seues amortitzacions més corrents tenen una importància cabdal per posar en context un registre ocupacional més ampli. Les torres medievals, en este sentit, en són un clar exemple, però també les modernes de la nostra costa, per exemple, totes elles en relació.

A voltes haureu sentit a dir allò que ‘torres més altes han caigut’, però això no és ben bé així. Les torres no cauen mai. De veres. Les torres, com a tals, consten d’uns murs tan potents, amples, que els seus paraments vençuts sempre romanen per les vores. El seu testimoni és impecable a l’ull del bon observador. I, així mateix, les torres sempre romanen al lloc on van ser erigides per a un raó concreta, a no ser que algún ximple les faça destruïr amb una excavadora.

Però fins i tot així, sempre hi quedaran les cimentacions. Sempre hi haurà la possibilitat d’excavar les seues cimentacions. Haurem perdut la bellesa de contemplar la torre i, amb ella, de pensar una mica el nostre paisatge històric, però mai no ho haurem perdut tot.

Les torres. A banda de les torres, sempre he tingut una fixació especial per l’arquitectura rural: Los camins, les séquies, les casetes de camp… Les casetes de camp esguarden una informació precisosa sobre el nostre passat més immediat. I sobre el nostre passat no tant immediat, però això ja són figues d’un altre paner.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!