Solcades

Eduard Solà Agudo

25 de maig de 2017
0 comentaris

‘Avere la pelle d’oca’

La teua vida literalment dins d’un vehicle que et du allà on pretens que et dugui. Al pap hi dus tot allò que ara mateix està en construcció, més lo passat. No sospites res que s’escapi de la lògica presencial amb que t’has llevat este matí. Les esperances, les voluntats, les certeses, les incerteses, les immediateses i les posteritats.

Res pot anar pitjor i res pot anar millor si no explorem les atzaroses possibilitats que tot esdevinga igual i alhora diferent al llarg de les hores que se’ns presenten abans no se’ns faça de nit i tornem al llit.

Aleshores, pot esdevenir allò que no havíem previst. Un sol cop de volant, una frenada a temps, un esglai, petit o gran. Un esglai, com un punt i a part. Com un final de capítol sobtat.

No ha passat res, però recapitulem i emprenem de nou el dia sense deixar de pensar amb coneixement de causa que tot, al cap i a la fi, es fràgil i possible com que escurant los plats del dinar et caigui un plat a terra, però no es trenqui.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!