De cara a la tardor que ve

Per mi l’estiu potser siga com una crisi feliç, com un moment de traspàs, de canvi, sentimentalment i objectivament parlant. A estes alçades de l’estiu és quan començo a preveure el planter que faré de cara a la tardor, que és quan comença l’any.

L’any comença a la tardor. Això de la Nit de Cap d’Any i estes històries d’ara no són res més que una nova -novedosa- manera d’entendre el cercle de l’any.

Pels antics i per tota aquella gent que no coneixia cap altre mitjà de comunicació que la paraula dita i escrita, l’any començava a la tardor. Qualsevol dia de la tardor. Potser quan, a finals de l’agost, arribaven les primeres pluges i tot ja era passat, de bell nou passat, car calia emprendre amb intel·ligència la tasca de recuperar el guany que minvava sempre.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*