Solcades
Eduard Solà Agudo
Per mi l’estiu potser siga com una crisi feliç, com un moment de traspàs, de canvi, sentimentalment i objectivament parlant. A estes alçades de l’estiu és quan començo a preveure el planter que faré de cara a la tardor, que és quan comença l’any.
L’any comença a la tardor. Això de la Nit de Cap d’Any i estes històries d’ara no són res més que una nova -novedosa- manera d’entendre el cercle de l’any.
Pels antics i per tota aquella gent que no coneixia cap altre mitjà de comunicació que la paraula dita i escrita, l’any començava a la tardor. Qualsevol dia de la tardor. Potser quan, a finals de l’agost, arribaven les primeres pluges i tot ja era passat, de bell nou passat, car calia emprendre amb intel·ligència la tasca de recuperar el guany que minvava sempre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!