Per allò que sempre he estat el cul d’en Jaumet, quan a la facultat mos van dir que hauríem de conèixer la Biblioteca de Catalunya, jo ja hi havia fet una certa despesa en fotocòpies des de feia anys. Modèstia a part. O no, sincerament, perquè les fotocòpies sortien cares i encara no les pagava jo.
Però aquella tarda que, llegint la processó que O’Callaghan va relatar als seus ‘Apuntes históricos sobre la villa de Ulldecona y el eremitorio de Nuestra Señora de la Piedad’, em va pegar per, irremeiablement, riure fins a la llagrimeta.
Encara la recordo ara, a voltes, quan faig cap al meu hort de l’ermita.
Si esteu a Barcelona i no us ve de gust tornar al cinema o al teatre, aneu a la Biblioteca de Catalunya i llegiu això mateix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!