Broten les llunes,
s’enlairen les flors,
volen les lletres
i jo no tinc por
de tenir raó.
La puput xerra,
és molt garlaire,
i els coloms beuen
l’aigua dels gossos
que ja han esmorzat.
Deso el cap al sol.
Deixo el temps allà.
Torno a la platja.
Camino a soles,
baldat i tolit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!