Lo món del teatre desconeix que ma mare també ha adaptat a Calders. Ma mare ha adaptat a Calders un munt de vesprades i nits, però durant un temps molt concret de la seua vida, que fou el temps que jo m’adormia escoltant contes únicament d’en Calders.
Anys més tard vaig descobrir que ma mare era una excel·lent improvitzadora. Quan vaig prendre pel meu compte la literatura caldersina vaig comprendre una cosa: Que ma mare fingia llegir-me el conte, que també feia teatre en això, que lo llibre era una guia per endreçar i vestir l’argument que ella ja coneixia.
Perquè l’amic de l’Eduard tenia sempre un nom canviant. I els escenaris on encabien la lluna, també. I també els mecanismes, l’enginyeria. Recordo que fins i tot se l’havia ideat per endur-se-la en un basquet una nit que van decidir, l’Eduard i el seu amic, anar a pescar a la ja desapareguda caleta de la Margarida.
La desapareguda caleta de la Margarida, al costat d’aquesta altra de la fotografia. I bona nit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!