Més forta que la vida, l’esperança
6 d'agost de 2017
0 comentaris
Tenia els cabells blancs i llisos, ben pentinats. La seua pell, també blanca més que rosada. Prima. Amb la mirada cansada rere d’unes ulleres molt dissimulades. Els seus ulls apagats -i no perquè la claror del sol li anés de cara- em miraven fixament. M’ho digué la Maria –coneixes aquella senyora?-. Aquella vesprada passejava molt