ebenach |
dissabte, 14 de març de 2009 | 16:55h
En representació del Parlament, he participat a Gènova el Seminari “Diàlegs a
|
ebenach |
dissabte, 14 de març de 2009 | 16:55h
En representació del Parlament, he participat a Gènova el Seminari “Diàlegs a
ebenach |
dimecres, 11 de març de 2009 | 18:35h
Avui vull compartir
amb vosaltres el vídeo que Xavier Muñoz
va enregistrar fa uns dies al Parlament i a
la trobada sobre Política 2.0 del Cava&Twitts.
Va ser una conversa interessant sobre els reptes que planteja la revolució 2.0,
sobre els dubtes, sobre les possibilitats infinites, sobre els canvis de
mentalitat, sobre la voluntat d’obrir les institucions i la política a la
participació directa, contínua i real de
ebenach |
dilluns, 9 de març de 2009 | 18:49h
 Vivim, de fa un temps, una crisi generalitzada a escala global. Uns temps d’incertesa que, segons coincideixen diverses veus autoritzades, suposen l’esgotament del model de societat que es va originar amb la industrialització i que ara, amb el seu esfondrament, està desencadenant una crisi de llarga durada que es manifesta i afecta a tots els camps de la societat. Algunes d’aquestes afirmacions es van pronunciar, farà cosa d’un parell d’anys, en una sèrie de debats organitzats per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, i avui es poden llegir, resumits, en un bon treball editorial que porta per títol ‘Una societat en crisi? Reptes d’un món globalitzat’.
ebenach |
dimecres, 4 de març de 2009 | 22:19h
Em va agradar el bloc de l’Oriol Lladó que parlava sobre les nits electorals i, més concretament, sobre la nit electoral de diumenge passat a Galiza i Euskadi. Vaig seguir-la a la televisió, però aquest cop amb el portàtil obert i unes quantes pantalles minimitzades que obria regularment per veure què passava. I van passar moltes coses, en molt poc temps. A més, l’allau d’anàlisis, algunes ben precipitades, per cert, també feia que la nit electoral tingués uns matisos ben curiosos. La situació a Galícia no és tan complexa i, per tant, és més fàcil de comentar. Una majoria molt ajustada de l’esquerra s’ha convertit ara en una majoria suficient de la dreta. I es pot entrar a veure què han fet bé i què han fet malament el PSdG i el BNG, però el cert és que la situació és bastant clara. Ja reflexionarà i, en conseqüència, actuarà qui ho hagi de fer.
ebenach |
dilluns, 2 de març de 2009 | 17:10h
 Ens ha deixat en Pepe Rubianes, actor galaic-català: galaic perquè va néixer a Galícia si bé gairebé mai no hi va viure, i català perquè sempre va viure a Catalunya encara que mai no va néixer aquí. Així és com li agradava definir-se a ell mateix –dit amb la seva gràcia innata, és clar- i així és com acostumava a presentar-se quan se li preguntava pels seus orígens. I si en Pepe es definia així, doncs poca cosa més puc afegir. Paraula de Rubianes. De fet, parlar d’en Pepe Rubianes és parlar de ‘Pay-Pay’, però també de ‘Ño’, de ‘Ssscum!’, d’’En resumidas cuentas’, de ‘Rubianes solamente’, d’en ‘Makinavaja’ i d’un llarg etcètera d’obres i monòlegs. En el record ens quedarà per sempre el seu soliloqui sobre ‘Las tapas’ (de bar) o la cantarella de ‘Soy un niño bueeeeno’.
ebenach |
dijous, 26 de febrer de 2009 | 18:53h
 Ahir gairebé no em vaig moure del costat de casa, la qual cosa no vol dir que m’agafés el dia lliure. Al contrari. Ahir va ser un dia intens, en què pràcticament no varem parar quiets ni un moment visitant una agradable realitat d’aquest gran territori amb futur que és el Camp: la Universitat Rovira i Virgili. Feia temps que no tenia l’oportunitat de fer una visita amb tranquil·litat per la URV i he de confessar que el que vaig veure em va agradar molt, em va il·lusionar i em va confirmar una vegada més que quan les coses es fan amb professionalitat, amb enginy i amb perseverança, el resultat és immillorable. Però si hagués de destacar alguna cosa de la visita d’ahir, aquesta seria la visió de futur amb la què porten treballant de fa temps a la Rovira i Virgili. Una visió de futur que encaixa perfectament amb les demandes de la societat actual. I és que si les universitats volen prosperar i guanyar excel·lència han de ser capaces de relacionar-se amb la resta del món i de projectar-se internacionalment. I el plantejament de futur de la URV la posiciona en un lloc immillorable.
ebenach |
dimecres, 25 de febrer de 2009 | 17:33h
La setmana passada vaig adonar-me, mentre viatjava cap a Amposta per a pronunciar una conferència convidat per Atictes -associació pionera en la promoció i difusió de les tecnologies de la informació a les Terres de l’Ebre- que havia superat els 500 seguidors de Twitter. De fet, en el moment en què escric aquest post, tot just tornat d’una visita intensa a No és una qüestió numèrica, no es tracta de tenir com més seguidors millor, no és cap competència de quantitat, del què es tracta és d’entrar en contacte personal, directe i diari amb una comunitat de persones que, com jo mateix, han apostat per aquesta gran xarxa de microbloging que és Twitter. En el meu cas, relacionar-me amb un perfil de Twitter significa triar una de les eines de comunicació 2.0 amb més alt component social. El gran valor d’aquesta xarxa, que gràcies a un creixement d’usuaris del 600% en el darrer any s’ha situat com la tercera eina més utilitzada d’internet, és la participació en primera persona, és l’ingredient personal de relació i de comunicació directe. Serveix per a comunicar un missatge de 140 caràcters però, sobre tot, serveix per a relacionar-se. I per als polítics és una nova forma de teixir complicitats amb la ciutadania de manera clara, senzilla i instantània. No podem oblidar que els càrrecs electes treballem al servei del ciutadà i aquesta és una nova manera de trobar-nos. Haig de reconèixer que Twitter em va enganxar des del primer moment. Per la seva simplicitat, per les seves capacitats (de generar comunitat, de coneixement, d’implicació personal) i per l’oportunitat de relatar, de manera breu, els molts moments que conformen un dia qualsevol d’Ernest Benach. A Twitter he trobat un canal de relació i de participació per conèixer millor la gent que m’interessa i perquè els altres em coneguin a mi. Twitter in Plain English from leelefever on Vimeo.
ebenach |
dilluns, 23 de febrer de 2009 | 18:48h
Oriol Junqueras ja és, de totes, totes, el nostre candidat a les eleccions al Parlament Europeu del pròxim més de juny. Penso sincerament que l’Oriol és un candidat excel·lent, que genera tanta il·lusió entre la militància d’ERC com complicitats desperta fora del partit. I això és molt bo. És bo perquè conec l’Oriol de fa temps i sé que ho té tot per a encapçalar una candidatura engrescadora: és intel·ligent, està acostumat a la cultura de l’esforç com a principal capital per a progressar i, sobretot, perquè té do de gents i desprèn honestedat i qualitat humana. Per reblar el clau, els seus coneixements com a doctor en Història del Pensament Econòmic fan també, en el context de crisi actual, que la seva sigui una veu a escoltar i a tenir en compte. A més, cap altre candidat defensarà de manera tan natural i desacomplexada la causa independentista i els interessos del nostre país, Catalunya, per damunt de tot. En definitiva, que la seva és una carta de presentació excel·lent davant l’opinió pública.
ebenach |
divendres, 20 de febrer de 2009 | 16:45h
Ahir l’ONCE a Catalunya, amb la col·laboració de la Comissió d'Estudi de la Situació de les Persones amb Discapacitat, va instal·lar davant el Parlament un “itinerari de sensibilització” perquè les persones es puguin posar una estona al lloc d'un cec. Com bé explicava Teresa Palahí, la delegada de l’ONCE a Catalunya, es tracta d’un circuit amb diferents obstacles, que té per objectiu conscienciar els que el recorren, dels reptes que han de superar cada dia els invidents. Certament, és una experiència que fa sentir més a prop els problemes que pateixen moltes persones als carrers dels nostres pobles i ciutats. Estic segur que tots els diputats que hi van participar en van prendre consciència, i esperem que la difusió de l’experiència viscuda ahir pels representants polítics de la ciutadania serveixi per a sensibilitzar encara més el conjunt de la societat catalana sobre aquesta qüestió.
ebenach |
dimecres, 18 de febrer de 2009 | 16:06h
Ahir a la nit varem lliurar el Premi Solidaritat i la Menció Especial Mitjans de Comunicació, que atorga anualment l’Institut de Drets Humans de Catalunya. El Premi Solidaritat va ser per a en Jordi Cots, un treballador incansable, perspicaç i perseverant a favor dels drets de la infància i l’adolescència; mentre que la Menció Especial va correspondre a en Carlos Nadal, veterà periodista i defensor acèrrim de la llibertat d’expressió. Crec, sincerament, que són dos reconeixements que fan justícia a persones modèliques, que prediquen amb l’exemple. En Jordi Cots ha obert camí a Catalunya pel que fa a la promoció, la protecció i la garantia dels drets dels nens i de les nenes com a col·lectiu vulnerable; i en Carlos Nadal és un dels principals actius i exponents del periodisme de denúncia, independent i compromès, en definitiva, d’un periodisme de valors. Tant en Jordi com en Carlos estan acostumats a nedar a contracorrent i a pencar de valent per aconseguir aportar el seu granet de sorra en la construcció d’una societat millor, més justa i més solidària, i això és digne d’elogi. Com també és encomiable la tasca que està duent a terme l’Institut de Drets Humans en la seva constant sensibilització i promoció dels drets humans, les llibertats i la democràcia al nostre país per a fer de la nostra societat un espai de convivència i solidaritat.
ebenach |
dilluns, 16 de febrer de 2009 | 18:45h
 Barcelona és aquests dies la capital mundial de la telefonia mòbil i les telecomunicacions, i la Fira de Barcelona, el principal aparador tecnològic mundial. Se celebra la que diuen que és la millor fira del món en noves tecnologies de la comunicació, la Fira 3GSM, que reuneix les operadores, els creadors de software i els fabricants de telèfons mòbils de tot el món, unes 1.300 empreses expositores, i la visita d’unes 50.000 persones.
ebenach |
dimecres, 11 de febrer de 2009 | 18:44h
Ahir a la nit es van entregar els premis Enderrock. Vaig assistir a la 15à edició de la nit de la música catalana on es van lliurar els premis i, a part de saludar uns quants bons amics i conèixer els nous valors de la música catalana, vaig poder constatar, en primera persona, el gran nivell de la música catalana, del pop-rock català, de la cançó d’autor... Manel, Roger Mas, Mishima, Whiskyn's, Miquel Abras, Òscar Briz, Els Pets, Quico el Célio, El Noi i El Mut de Ferreries, Gossos, Lax’n Busto, Mazoni... Tenim tant de talent en aquests moments en el panorama musical català!. I el fet de constatar que tenim talent i que hi ha una gran qualitat en la nostra producció musical no ens ha de fer oblidar que encara hi ha molta feina per a fer. Espais on actuar (públics i privats, a cel obert i coberts), espais on assajar i fomentar la creació, saber què ha de passar amb la indústria discogràfica i com ens adaptem als nous temps que estan arribant amb tantes novetats que no som capaços d’assimilar-les... Les administracions -i consti que no és un problema d’una sola administració- han de donar respostes i garantir una base sòlida sobre la qual es pugui créixer.
ebenach |
dilluns, 9 de febrer de 2009 | 16:06h
En aquest tercer vídeo bloc per presentar la nova pàgina web voldria rematar un concepte que ja vaig introduir en l’anterior post quan parlava de la necessària relació entre política i societat, i de la necessitat de buscar nous espais de participació i de debat. Penso, sincerament, que les eines 2.0 ajuden a aconseguir amb molta més eficàcia l’essència de la democràcia participativa, que no és res més que treballar per les ciutadanes i els ciutadans, escoltant-los, processant els seus problemes, les seves inquietuds, les seves necessitats i ajudant-los a resoldre totes aquestes qüestions. Dit d’una altra manera, la democràcia participativa ha d’esdevenir democràcia deliberativa, i això és donar qualitat a la democràcia. Per tant, la cultura 2.0 és una bona oportunitat per a millorar la societat, ja que les seves eines procuren un nou marc de relacions, afavoreixen la participació ciutadana i ens recorden que sovint és més important escoltar que parlar.
ebenach |
divendres, 6 de febrer de 2009 | 16:31h
Ahir, en la presentació de la nova pàgina web, explicava totes les eines 2.0 que he incorporat en un mateix portal i que podeu trobar. Avui, en canvi, voldria argumentar el perquè de tot plegat. El per què d’una nova web amb totes aquestes prestacions. D’entrada perquè la pretensió del portal no és cap altra que un desig de comunicar, d’escoltar i, també, de socialitzar la política. Sempre he defensat, i ho continuaré fent, que fer política vol dir, sobretot, posar-se al servei de la ciutadania, treballar per ells, escoltar-los, donar-los respostes, i saber quins són els seus problemes per mirar de resoldre’ls. Per tant, com que crec en la necessària relació entre política i societat, crec també en la participació, en el debat respectuós i educat, i en la necessitat d’escoltar molt més. I, la veritat, les eines 2.0 proporcionen aquest escenari privilegiat.
ebenach |
dijous, 5 de febrer de 2009 | 18:10h
El president màrtir de la Generalitat, Lluís Companys, deia que Catalunya només ens té als catalans. I Josep Pla, un dels estendards de les lletres catalanes, ens recordava sovint que els límits fronterers de Catalunya són allà on diem bon dia i algú ens respon bon dia. Aquests i altres passatges històrics, que cita el periodista |
Accés de l'autorEls meus enllaçosA - PERSONAL
B - BLOCS I WEBS DE POLíTICS D'ERC
C - BLOCS SINDICALS
D - BONES IDEES
E - EL MEU PARTIT
F - ENTITATS I ASSOCIACIONS
G - INSTITUCIONS
H - PENSADORS, BLOCAIRES, AMICS...
I - POLíTICS BLOCAIRES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|