POLÍTICA 2.0, UNA EINA DE FUTUR

Article publicat a El Periódico, el 07.05.2011

El 28 d’abril del 2008 vaig fer la meva primera piulada. Obria un compte a twitter i també un perfil a facebook. Tres anys no són res en la història d’un país, però en canvi, les coses, a tots nivells han canviat molt, moltíssim. El cert és que, ara mateix, des de consellers a caps de l’oposició, des de diputades a alcaldes passant per una legió de candidats a les municipals, ens obsequien amb piulades de tota mena. Des de les més poètiques a les que els dicta, o escriu, el responsable de comunicació i que responen a l’estratègia de màrqueting electoral que el partit ha dictat. Des de les piulades més espontànies fins a les més gracioses. Des de les que estan carregades de faltes d’ortografia (i aquí els càrrecs electes, especialment, haurien de vetllar per la qualitat de la llengua) fins a aquelles que serien del tot prescindibles.

En qualsevol cas, de tota aquesta aventura em quedo amb la necessària interacció que es produeix en el debat polític. Avui la gran majoria de periodistes que segueixen política (o esports, o societat, o cultura,…) ja tenen i molts utilitzen twitter. Avui la gran majoria de polítics també. I, el més important, avui són molts els ciutadans que ja estan a les xarxes socials i tenen accés a càrrecs electes, i poden debatre lliurement amb ells.  Segur que hi ha riscos, mai els he negat, però també és cert que cada cop hi ha més avantatges, i que cal saber-les aprofitar.

Des que Obama va popularitzar l’ús de les xarxes socials a la seva campanya electoral, ja cap campanya ha estat igual. I a cada campanya que passa internet esdevé més important, fins al punt que d’aquí a poques conteses electorals, internet tindrà el protagonisme absolut, des de la propaganda electoral, el màrqueting, l’accés al ciutadà, el debat polític, la informació electoral,… a poder votar. Però també és cert que aquell que només utilitzi les xarxes socials en campanya no serà creïble, no comptarà. Aquesta dinàmica obliga a ser un mateix i també exigeix constància.

Durant aquests tres anys, com deia, han passat moltes coses. Catalunya ha canviat de govern, els partits han patit sotracs i alegries diverses, han succeït catàstrofes naturals a nivell planetari, a casa nostra hi ha hagut emergències greus, alguna cosa s’està movent en el món àrab, fa uns dies Ossama Bin Laden, el terrorista més buscat, era assassinat en una operació, com a mínim polèmica,… I en tots aquests àmbits les xarxes socials han jugat un paper o un altre. Recorden les nevades de fa uns mesos? Twitter es va convertir aquell dia en l’evolució de la ràdio, aconseguia la immediatesa en la notícia, i molta gent va poder suportar les inclemències del temps i les desagradables conseqüències de les nevades d’una altra manera. La informació facilitava les coses en una situació delicada. Si anem a l’altre cantó del món, Japó ha patit un desastre natural de conseqüències, a hores d’ara, encara imprevisibles. El que en altres moments hauria sigut una notícia explicada a posteriori per a la resta del món, amb un diferència horària considerable, es va convertir, via Twitter, en una retransmissió en directe d’un desastre natural d’una magnitud que feia esgarrifar. En poc temps tot ha canviat moltíssim, de manera radical, i crec que només estem a l’inici d’una revolució en les maneres de fer política, en què la informació i la qualitat de la mateixa per una part, i les xarxes socials per l’altra, condicionaran absolutament el futur. El darrer exemple, la mort de Bin Laden. És un twitt de Keith Urbann, ex alt càrrec de l’administració americana, que dóna la primera pista que alguna de grossa estava passant, i és un consultor informàtic paquistanès, Sohaib Athar, que retransmet, sense saber-ho, la presència d’helicòpters a la residència de Bin Laden.

Les xarxes socials han entrat en l’esport, en la política, en la cultura,… en la vida.

Parlant de política podríem posar deu mil exemples de com twitter s’ha introduït en les dinàmiques polítiques però en voldria remarcar un per la importància que ha tingut en els darrers mesos a casa nostra: les consultes ciutadanes sobre la independència de Catalunya. Obama va aconseguir crear xarxa humana gràcies a les xarxes socials i a un bon ús d’internet. Aquest va ser el seu gran èxit. Quan gairebé un milió de persones van a votar de manera lliure, sense grans escarafalls, sense cap mena d’incidents, amb tota normalitat, i expressen que alguna cosa està passant en aquest país i que volen un canvi radical d’estatus, estem assistint a un canvi de paradigma en les maneres de fer política. I aquest mateix procés fa només 5 anys hauria sigut impensable per molts motius, un dels quals precisament és per la irrupció de les xarxes socials a les nostres vides. El gran triomf dels organitzadors de les consultes és que més enllà d’una participació més que digna, d’una organització modèlica i d’una serenor que ha ajudat a fer les coses fàcils i agradables als ulls de la gent, han aconseguit crear xarxa ciutadana, l’autèntica protagonista dels canvis que en els propers anys tindrem el privilegi de viure.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*