El bloc d'Ernest Benach

La força de la unitat. L'esperit de la renovació.

24 de març de 2011
Sense categoria
2 comentaris

El doctor Joan Borràs

Ahir al vespre, al Círcol, el doctor Joan Borràs va pronunciar una conferència “El sentit de la medicina o l’ofici de ser metge”. Una conferència interessant on sobre tot vull destacar els “valors”, “l’humanisme” que el Joan Borràs li va donar a l’ofici de ser metge. En un tuit que vaig fer al començar l’acte precisament deia que el doctor Borràs és dels metges amb més ofici que conec. La conferència m’ho va confirmar.

I no és estrany, atesa la seva personalitat. Fa molts anys que conec el Joan i la Carme, la seva esposa. Em sembla que de quan portaven el Marcel i la Joana a l’Agrupament, i fa molts anys, d’això. Quan fas de cap en un agrupament escolta, no et limites a conèixer els xiquets que portes. Saps també que hi ha pares, i que alguns d’aquests pares tenen inquietuds i ganes de canviar el món com tu. I t’hi apropes, els coneixes, els admires. Em va passar amb molts pares i mares això. I amb el Joan i la Carme també. Després el temps va voler que coincidíssim quan jo era regidor a l’Ajuntament de Reus i president de l’Hospital de Sant Joan i el Joan era el cap de servei d’Oncologia. Sempre he admirat l’empenta i la “tossuderia” ben entesa del Joan. Vam fer molta feina en aquella època, la recordo com una etapa amb bons resultats. La seva capacitat de fer equip i el respecte que s’ha guanyat a tot el país, juntament amb els seus importants coneixements científics fan que tingui un currículum excepcional. Però no volia parlar del currículum (tot i que en els temps que corren parlar de currículums es veu que pot portar conseqüències). Volia parlar de la persona, a qui admiro profundament. I per fer-ho em limitaré a posar un exemple que ell mateix va fer servir a la conferència d’ahir. I el cito textualment. Borràs explicava que quan tenia un dia complicat, que quan la moral baixava, que quan el moment era difícil agafava una píndola literària que li havia passat el seu col·lega i també magnífic professional Dr. Josep Gomà (*). I que la llegia i la píndola li feia efecte. I aquesta és la píndola, una apropiació, totalment deguda, del lema casteller: “Força, equilibri, valor i seny”

FORÇA:
Força per a treballar. Aquesta força ens la dóna la necessitat de cuidar a qui està malalt. De cuidar aquests malalts que són gent de casa nostra. I gent de casa ho és tothom qui viu i treballa a les nostres comarques, amb independència del seu origen. No hi ha res que t’empenyi més a treballar (ni diners, ni cap mena d’altre incentiu) que el convenciment que aquest esforç és en pro de qui està patint.

EQUILIBRI:

Dins un món d’iniquitats, penso que estem aconseguint, poc a poc, que cada persona de casa nostra (des d’Alcanar al Vendrell i del Serrallo a Arnes) tingui les mateixes possibilitats de ser atès. Amb la garantia que rebrà el tractament més apropiat per a la seva malaltia sense que la distància ala que es trobi dels grans hospitals en sigui un condicionant.

VALOR

De vegades cal una bona dosi de valor per a enfrontar-se a una malaltia greu que colpeix el malalt, la família i tota la societat, així com a les inevitables situacions de falta de medis i de persones. Penso que hem demostrat, aviat farà 25 anys que d’aquest valor no ens n’ha faltat mai, i que no sembla que en futur ens n’hagi de faltar.

SENY

En una societat on les possibilitats tecnològiques semblen no tenir fi, hem intentat sempre que el tracte amb el malalt de càncer no perdi el caliu ni la humanitat que aquest es mereix. Exercitant aquesta qualitat, el “seny”, podrem dur endavant el nostre projecte comú, que és que es vegi garantida la atenció oncològica a casa nostra, en totes les vessants, des de la prevenció fins al tractament integral del malalt i de la seva família.

 

Ahir molta gent de Reus va voler acompanyar i escoltar el doctor Borràs. I ho vam fer amb admiració pel metge, per l’oncòleg, amb respecte pel líder i amb una immensa estimació per a la persona. Gràcies per tot doctor!

 

(*)el doctor Josep Gomà, a part de ser un gran oncòleg, va parar castells de 8, a quarts, amb els Xiquets de Reus ja fa una colla d’anys

  1. Política i sensibilitat. Son un bon combinat.

    Aquest article respira humanitat, admiració i sensibilitat. Es gratificant veure com un polític ès capaç de mostrar aquesta part tan humana. Quan ha sigut capaç d’arribar tan lluny. No he tingut la sort de coneixer al doctor Joan Borras,peró he conegut dáltres com ell. I aixó és important perquè vol dir que hi ha més gent com cal. Recordo un dia que feia un tractament al hospital de dia del Clínic ” En el que compartim malalts de hematologia i oncologia. Era tard i vaig veure passar el meu metge. El vaig cridar i es va apropar. Ell: estas be? Yo: ¿que hi fas aquí tan tard?. Ell: es que avi amb toca guardar la casa”.
    Per a mi el clínic es des de fa molts anys també una mica casa meva. I vaig pensa,si no fos per aquestes persones normals peró intel-ligents,que dediquen la seva vida als altres, senzilles i compromeses no sé que seria de nosaltres.
    Soc disenyadora tèxtil i me dedicat en cos i ànima a treballar compartin entre altres (forman part de l’equip de creació de la INDUSTRIAL SEDERA 20 anys, fires, viatges,la meva familia am tres fills i la malaltia. Fa uns anys me vist obligada a plegar. 
    No he tingut massa temps per apendre pero gracies la seu bloc me anat enterant de les xarxes socials,tampoc massa de política . I ara mateix no se del temps del que disposaré. He llegit el seu article del periódico. Yo amb considero una ciutadana que he perdut la confiança en els polítics. Com ens deien a l’escola “hechos son amores y no buenas razones”. In tentare llegir-me el llibre de que parla i a lo millor m’ajuda una mica a entendre algo del que esta passan.
    Pot comptar amb mi per col-laborar en el que pugui…. Ya se que és posara a riure quan llegeixi això. 1 suma 1, però 1 mes 1 mes 1,potser sérem molts ciutadans que tením ganes de ajudar als nostres fills i a tots plegats a tirar endevant i sobretot veien que ancara hi ha polítics com vosté que lluiten per la tranparència i la legalitat sense por.
    NEVER GIVE UP. Sr Benach
    Angels Pellicer 

     

  2. Per desgràcia, no era conscient d’aquesta conferència. Però m’agradaria assenyalar que, segons algunes fonts no és una opinió sobre la disminució en el percentatge de joves procedents de les especialitats mèdiques a la universitat. Què vol dir això? Això ens parla de la disminució de l’interès, i en la meva opinió hem de prendre alguna acció. Això no és un problema en un país, no és de caràcter global, crec que hem de preocupar per això per endavant, perquè aquest és el nostre futur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!