El bloc d'Ernest Benach

Publicat a delcamp.cat 31.01.11

L’any que fa escassament un mes vam començar, acaba en 1. I això significa que hi ha decennals a Valls, capital de l’Alt Camp i bressol dels castells. El meu avi era de Valls i encara recordo algunes converses de quan jo era petit i ell, assegut a la butaca del menjador del carrer de les Galanes, explicava coses. Coses, així en genèric. Tan aviat podia ser un episodi de la guerra, de la República o bé de com anava a peu fins a Valls per Santa Úrsula per poder veure els castells. També m’havia explicat de com va arreglar el parallamps del campanar de Reus. Era lampista de professió i de vocació, i la proesa d’enfilar-se fins al campanar per arreglar-lo, la va fer a una edat en què ben bé, ja s’hauria d’haver jubilat, ara que és tan recurrent parlar de l’edat de jubilació

L’avi també m’havia parlat de les decennals, de la gran festa que representava per a Valls i els vallencs. Suposo que aquestes converses amb l’avi matern van influir en el meu imaginari per fer-me una imatge positiva de Valls, i que m’apassionés ben aviat pels castells.

Vaig començar a viure en directe les decennals l’any 1981. Encara no com a casteller, tot i que els castells van ser el motiu del desplaçament un altre cop a Valls, com ho era Sant Joan o Santa Úrsula. Al cap de deu anys, el 1991, un pilar de 5 dels Xiquets de Reus a la plaça del Blat em va emocionar de manera especial.

Per aquells que ens agrada el món de la cultura tradicional i popular no hi ha dubte que les decennals són un esdeveniment d’interès nacional.

Enguany, a més, amb el boom del món casteller, la trobada de colles castelleres ha sigut espectacular. Més enllà dels detalls que fan referència a l’organització, i que ara no venen al cas, és evident que mobilitzar 10000 persones, que estimen els castells, que els senten, que en fan opció de vida, ha estat una magnífica notícia.

SIMPOSI CASTELLER

Josep M Espinàs ho deia dissabte al matí a la inauguració del simposi casteller, “Catalunya ha d’aprendre de la cohesió social, la suma d’esforços i la unió dels castellers per saber que estem construint col·lectivament el futur.”  I això s’ha demostrat aquest diumenge amb una gran exhibició col·lectiva on el més important no era el castell més alt o més difícil, a diferència d’altres jornades de referència en el món casteller, sinó que l’important era la presència de tothom, era demostrar al món, que la UNESCO la va encertar de ple en declarar els castells com a patrimoni immaterial de la humanitat.

Milers de camises de tots els colors, d’arreu dels Països Catalans, han tornat a demostrar que la nostra nació, en una hipotètic campionat del món de cultura, seria ferma candidat a ocupar un lloc en el podi.

#CASTELLSCANDELA

Coincideixen aquestes decennals amb l’esclat de les xarxes socials, la presència de moltes colles i de molts castellers a twitter, facebook, i altres xarxes socials,…  Cada cop és més normal que en els telelines dels “tuiterus” els castells hi tinguin més presència, o sigui més missatges, més opinió, més informació.

I les decennals n’han estat un magnífic exemple. Us recomano aquest bloc de l’Oriol Llevat (@orillevat) que ho explica molt bé.
El cert és que el fet casteller ha tingut una bona projecció al gran públic en els darrers anys, i els mitjans de comunicació clàssics hi han tingut un paper important. Diaris, ràdios i televisions han promocionat, promocionen i encara han de promocionar més els castells. Però avui hi ha un altre mitja de promoció del fet casteller, i que no es limita a explicar sinó que també opina, interacciona, qüestiona, ensenya,… I ja no és el futur, és el present.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!