Sembla un joc de paraules i realment és això: un joc de paraules en el qual la llengua catalana perd identitat, per tant, també perdem identitat els que la parlem.
Faig referència al article amb el títol" Més sobre el "catanyol" firmat per Miquel Riera [http://hsapiens.blogspot.com] en la seva secció "Homo Sapiens" publicada a setmanari Presència del 5 a l'11 de gener del 2007.
Transcric la introducció de l'article esmentat:
"Un atent lector que ha seguit les meves últimes reflexions sobre la pèrdua d'identitat de la llengua catalana m'envia un recull de paraules i expressions que ha anat esporgant d'aquí i d'allà i que, segons assegura, ja formen part d'aquest "catanyol" que es va imposant.Aquí en teniu algunes, que us mostrem a partir d'original català i tal com són descrites pel meu corresponsal:
Bé, per no fer un post farragòs amb moltes paraules i el seu comentari, posaré cada dia una i una frase d'exemple.
Només:Al començament van dir sinó (exemple No té sinó un fill); després es van inventar tan sols; ´més tard, solament, i a poc a poc estan canviant a sol i a sols, que ja s'assemblen molt a solo.
(Frase d'exemple: Els catalans només esdevindrem lliures si volem ser-ho)
Al bell mig de la Rambla-Liceu tot és fosc i sense manifestació. Al bell mig d'aquesta foscor la mateixa obra de sempre : dones negres venent-se i mascles blancs fent de client .Que podem fer? Demanar als Reis un text nou, encara que això només signifiqués la inversió dels personatges? Mascles blancs prostituint-se i dones negres fent de client? Títol de l'obra? Prostitució mascle?Al bell mig de la Rambla-Liceu tot és fosc i sense imaginació.
La Rosa, el Card i la Unió.Aquest és el títol de l'article sobre Escòcia i la seva possible independència aparegut en "El Món el 2007" de The Economist, traducció catalana d'El Temps.Penso que és interessant que hi fem una ullada, per tal de tenir una mica més d'informació i perspectiva sobre la actualitat escocesa. Trobareu l'article a continuació:
La Rosa, el Card i la Unió
Al cap de tres-cents anys, escocesos i anglesos encara es punxen
Dos fets dominaran la politica escocesa el 2007. N'és un la signatura de l'Acta d'Unió, segellada fa tres-cents anys.L'aniversari que s'escau el 16 de gener, l'assenyalaran algunes celebracions y algunes lamentacions, encara que potser no tantes com l'any 1707, quan els signataris escocesos van considerar més assenyat de tancar-se i barrar-se a Londres que no pas encarar-se amb la multitud d'Edimburg. Però la unió dels parlaments anglès i escocès i la creació simultània del Regne Unit continuen essent disputades pels escocesos, molts dels quals volrien que llur país recuperés la plena sobirania. Quants n'hi ha, d'aquests, ja es veurà prou el dia 2 de maig, data de les eleccions generals al Parlament escocès.Aquest serà l'altre fet polític d'Escòcia el 2007.
A Escòcia les eleccions són, cada vegada i fins a un cert punt, una votació sobre la unió.Ja fa anys que un 25%-30% dels escocesos no s'estan de dir a les enquestes que són partidaris d'una independència total, i el resorgiment aquests últims anys del Partit Nacionalista Escocès, que n'és justament el banderer, ha obligat a fer dos importants esforços per a transferir a Edimburg competències detingudes per Westminter.El segon va consistir en l'establiment del Parlament escocès, l'any 1999.
El govern laborista de Tony Blair confiava que donant als escocesos un mitjà d'autogovern n'apagaria la set d'autogovern bo i mantenint el Regne Unit intacte. Els laboristes saben que, si Escòcia s'alliberés, perdrien tots els escons escocesos que tenen a Westminster: 41 de 59 a les elecions generals del 2005. En canvi, els unionistes tradicionals temen, de fa temps, que l'autogovern menarà inevitablement a la separació.
De moment, encara no,.Segons les enquestes, sembla de la influència de l'autogovern en el grau de suport a la independència és poca. La pujada recent del sentiment separatista potser és un reflex de la impopularitat de la guerra de l'Irac i d'algunes de les polítiques de Westminter.Ara, l'autogovern sí que ha anat acompanyat d'un creixement notable de la proporció de gent del nord de la frontera que és proclama escocesa, no pas britànica, i d'una baixa proporcional correlativa dels qui es diuen britànics.El primer ministre escocès, Jack McConnell, que presideix un govern entre laboristes i demòcrates liberals, manifesta sense enrojolar-se que mai no pot posar-hi "gaire entusiasme" a dir-se britànic.
ealonso |
dimarts, 19 de desembre de 2006 | 05:48h
Aquesta nit, baixant per la Font de Canaletes, com faig cada nit per anar a treballar a l'hostal, he fitat per primer cop els vitralls encesos de l'ésglesia de Betlem, alts molt alts, gairebé a la mateixa alçada de les gargoles. Els dos vitralls en els quals m'he fixat representen un ganivet l' un i una destral l'altra.En desconéixer el seu simbolisme o significat, el dubte s'apoderat de mi: Que representen aquests vitralls, eines o armes?
Més al centre en plena Rambla, globus grocs i bufats representen les festes. Avui, però, molts d'ells apareixen flàccids,i foscos i semblen una altra cosa molt diferent que lluminària de Nadal
ealonso |
divendres, 22 de setembre de 2006 | 06:27h
Aquest quiosc es el tecer quiosc que trobem baixant la Rambla.Està situat a l'esquerra i ofereix el seu rostre( la part del davant) al restaurant La Poma (Rambla/cantonada Bonsuccés).Tampoc trobarem aquí res que dugui el nom de Catalunya.Res, ni en català, ni en anglès, ni en espanyol, ni en cap altra llengua coneguda o desconeguda.
ealonso |
dilluns, 11 de setembre de 2006 | 04:56h
Segona mirada a un altre quiosc de la Rambla de Barcelona: aquest es troba baixant des de Canaletes a mà dreta.Aquí tampoc trobo el nom de Catalunya enlloc dels productes exhibits. Una diferència a subratllar pel que fa al primer quiosc: aqui una sèrie de bosses té la llegenda ;the city of Barcelona i a sota: Spain. El quiosc està coronat per un retol lluminòs de Lecturas, lletres blanques sobre fons vermell. El retol del primer quios llegia Clara amb el mateixos colors.
ealonso |
diumenge, 10 de setembre de 2006 | 04:20h
Genet cap al crepuscle és el títol de l'excel.lent article signat per Miquel Pairoli al diari El Punt d'ahir dissabte 9 de Setembre sobre els últims dies del Sr Maragall com a president dels catalans.És un article del qual recomeno calorosament la lectura per-que la imatge que forma la seva lectura ens il-lustra cap a on es dirigeix el Sr Maragall.El Sr.Maragall és un genet cap al crepuscle.El que no sabria dir si aquest crepuscle serà amaragallat o amontillat
Un quiosc de la Rambla de Barcelona Ciutat.Venint de Canaletes és el primer quiosc que trobem baixant a mà esquerra.Està situat just davant del Restaurant Nuria.Busco algun souvenir turístic que dugui el nom de Catalunya.Penso que la popular i mítica Rambla és un lloc adequat per trobat un souvenir que porti el nom de la nostra terra.Busco en va.El meu pensament por haver estat lògic, però no ha estat fructífer.Per què no?
Doncs, perquè en tot aquest quiosc no he trobat res que porti el nom de Catalunya, Catalonia, Catalogne, Katalonien o fins i tot Cataluña. He fet un intent de ser imaginatiu i he buscat souvenir amb el nom de Catalona, per si d'un cas. Res de res.Be, res de res, no totalment. Hi ha dos adhesius per cotxe on trobem la lletra C en majúscula: un té el fons blanc i el segon té com a fons la senyera.
El passat divendres 7 de juliol, la Sylvia Estruch, la pintora silvista, va inaugurar la exposició SOLSTICI composta per la serie de pintures en tot tipus de format( inclosos mobles , retallable i object troube) al lounge bar VI ART de la Plaça de les Cols de Vilanova i la Geltru. Les obres s'hi estaran allà durant els mesos de juliol i agost. Bona Sort! Sylvia.
