Ben Gurion va ser fundador de l'estat d'Israel. En el seu diari parla del poeta H.N. Bialik:"Bialik és el poeta jueu més gran després dels profetes i els salmistes... Va ser la guia espiritual del seu poble i la persona que va donar l'impuls més gran al renaixement d'Israel." En els versos que apareixen a continuació, Bialik dirigeix a l'Estel errant" la invocació que il.lumini el seu camí de nòmada i que mai no li manqui l'esperança:
Un estel errabund a la foscor flamejà. Alleuja'm, oh estel, el dolor del camí! No és el Sheol el que temo, sinó la vida. Em cansa, la vida solitària. M'he acostumat al jou i al farcell, sóc pobre, el degà dels nòmades. Exili s' anomena el meu pare. Misèria la meva mare, per això no temo el bastó i el sarró. Perquè més cruel que no pas cert, i més que no pas cert odiós, és viure sense esperança, sense llum als ulls...
El Morlan no ha fet desapareixer les avaries de Rodalies , ni ha fet desapareixer ineptes. És més, no ho farà no per art de màgia.
DOS: MADALENES DE LA CASA ALVAREZ
No és bo menjar-les ni per esmorzar, ni per dinar ni per sopar. Totalment desaconsellat prendre-les si has de viatjar amb el servei de Rodalies.Fomenten la mala circulació intestinal i ferroviaria.
TRES: PER ANAR A L' AUDIENCIA NACIONAL...
Per anar a l'Audiencia Nacional, no ens fa cap falta el TGV
Sabeu quin es el colmo del sadisme de la mobilitat?
Comprar un bonotren del servei de Rodalies de Barcelona i regalar-ho a l'autor de La Crítica de la Raó Pura perquè aprengui el que significa La Impuntualitat Pura i la Presa de Pèl Express.
Fa uns dies, va aparéixer la notícia que la ceràmica de Joan Miró del Pla de l'Ós havia estat restaurada satisfactoriament. I això últim és cert: la ceramica sembla nova. També és cert, que com abans de la restauració de la ceràmica no hi cap cartell informador que indique que estem davant d'una obra de Joan Miró.
Davallo la Rambla cap a l'Hostal com cada nit.Tot passant per davant del nou restaurant del Meridien, el centonze, trobo un asiàtic palplantat enmig del bulevard. Deu ser indi, pakistanès, de Bangla Desh o de Sri Lanka i ofereix roses venals a totes les parelles que desfilen davant seu. Tant se fa de la composició sexual de les parelles. És a dir, dona-dona, dona-home, home-home, a totes elles els és oferta la possibilitat de comprar roses sense cap discriminació. La cosa important és formar un parella de dos éssers humans
Més avall, just a tocar del quiosc de l'antic Sepu sento una veu masculina cantant la cançó del trileros "one, two, three" dedicada als badocs i ximples que vulguin deixar-se ensarronar. La veu té l'accent del sud-est d'Europa.Una mica més avall deixo la Boqueria darrera meu i arribo al Pla de l'Ós on s'obren tres possibilitats matemàtiques més:
Tinc veritables problemes per inserir imnatges en el bloc des d'un correu eletrònic. Si algú pot orientar-me o adreçar-me cap algun recurs li estaré molt agraït.
Plou a foscor tancada.Gotes d'aigua tot just sortides del ventre de mamà-núvol dibujan rius descendents sobre la finestra entelada del tren de Rodalies. Mai no em sento sol quan plou.El ritme de la seva música, el seu rabent moviment em fan companyia. Una companyia que sento com amiga. Per això,
Estic molt d'acord amb allè que expressa Jordi Borda en el Mail Obert de títol. "Mala Llet".Només crec que caldria afegir un nom al llistat del VOFEC (Vestigis organitzats franquistes en estructures clau).L¡afegitó és: RENFE, que conserva, pràcticament, l'estructura i el tarannà del temps de la Dictadura.
