Relligat ferroviari interaeroportuari del Principat de Catalunya (I)

Relligat ferroviari interaeroportuari del Principat de Catalunya (I)

Amb aquest títol voldria escriure una petita sèrie d’articles sobre la interconnexió dels principals aeroports i àrees metropolitanes de Catalunya, mitjançant trens en ample internacional.

Quan fa unes setmanes, va venir a Barcelona el president del Govern Espanyol, a anunciar la famosa “pluja de milions” que van amplificar la seva claca i mitjans de comunicació afins, va dir entre altres coses que: “Catalunya és l’única comunitat autònoma que te totes les seves capitals provincials connectades amb xarxa de tren d’alta velocitat”. Bé això no és així, sinó pregunteu als habitants de Tarragona, on el tren para lluny del centre de la ciutat i sense cap connexió amb transport públic. Per suposat, per anar de Barcelona a Tarragona, el millor és agafar el tren convencional, que et porta de centre a centre.

Unir els pols d’atracció de centre a centre, és molt important.

En el cas del territori del Principat de Catalunya, disposem d’una xarxa ferroviària en ample internacional que no relliga prou bé els principals pols d’atracció, i no és emprada amb tot el seu potencial. Les distàncies existents entre les principals ciutats i aeroports de Catalunya son molt favorables per a una interconnexió ferroviària d’alta efectivitat.

La meva tesi (i la de molts altres), és que seria possible potenciar molt la xarxa realitzant algunes variants i millores del traçat. El traçat ferroviari no és immutable, i es poden afegir estacions i ramals fins els punts d’interés. SI un traçat inicial no s’ha fet bé, cal reconèixer-ho i intentar trobar solucions. No estem parlant d’enderrocar tota la línia i ferla de nou, només de millorar-la. Algunes coses es mouen en aquesta direcció (estació TAV de l’aeroport de Girona-Costa Brava), però massa lentament.

Hem de pensar que la xarxa actual del TAV permet no només els propis trens d’alta velocitat, també altres trens de velocitat no tan alta però força efectius (Talgos, Alvias i semblants). Els condicionats principals, són l’ample de via, el sistema d’electrificació, i els sistemes de seguretat, tot resoluble tècnicament.

I ara aniré a la part inicial d’aquest article: el relligat ferroviari entre les principals ciutats i aeroports catalans. Hi ha la línia, però cal fer alguns ajustos:

Girona: La línia TAV ja passa pel centre del la ciutat, això està bé. Queden alguns temes importants d’urbanització per resoldre, i el soterrament de la línia convencional.

Aeroport de Girona-Costa Brava. Respecte l’aeroport de Vilobí d’Onyar, la línia TAV hi passa fregant l’aeroport, però no hi para. I uns metres passat l’aeroport hi ha una zona amb via desdoblada usada per apartar trens lents (mercaderies), mentre passen els trens ràpids (per facilitat els avançaments). Aquesta zona disposa fins i tot d’unes andanes tècniques, que es podrien remodelar fàcilment per a passatgers. Des de fa molt es parla de fer un baixador de l’AVE/TGV a l’aeroport. Fins i tot hi ha el projecte fet, però el ministeri competent i ADIF encara s’ho estant pensant (no hi ha pressa).

Barcelona: La línia TAV para actualment a l’estació de Barcelona-Sants. Per a fer això han manllevat varies andanes i vies als trens de rodalies i regionals. La situació actual de l’estació de Sants és de col·lapse i decadència total. Els sistemes de ventilació de la part de les vies no funcionen. Quan hi para un tren diesel, l’aire de la tota la zona de vies és irrespirable, les andanes no tenen les amplades de seguretat en les zones d’escales, continuem…? La solució és acabar l’estació de Sagrera com a estació principal, i remodelar completament Sants. Em sembla que no hi ha planificació ni voluntat per una cosa ni altra.

Aeroport de Barcelona. El tema ferroviari de l’Aeroport de Barcelona requereix escriure un llibre sencer. Què hi tenim:

  • Línia convencional de Rodalies en ample ibèric, des de l’estació de Sants. Tot i ser una via antiga i una freqüència de trens escassa, és la millor connexió ferroviària existent actualment. Malauradament i de forma incomprensible, han desmuntat la bonica passarel·la que connectava el tren amb la T2 per sobre l’aparcament… Objectiu, fer la línia encara més decadent.
  • L9 És una bona opció, tot i que recorregut és una mica llarg fins el centre.
  • Llançadera en doble via i túnel de Sants a la T1+T2. Aquest és un projecte molt costós econòmicament degut a que la major part és un túnel i pantalles. No sé quina es la situació de les obres en aquest moment. D’altra banda és un projecte absurd, ja que només calia remodelar la línia de rodalies convencional i allargar-la fins la T1, amb un cost un ordre de magnitud inferior. La llançadera duplica infraestructura, ocupa un nou corredor ferroviari, i deixa obsoleta la línia convencional
  • Mentrestant, la línia TAV passa pel Prat i no relliga amb l’aeroport.

Com arreglar aquest desgavell, i multiplicitat de vies, amb una funcionalitat absurda? Ho estudiaré en un altre article. Però el cert és que caldria connectar l’ample internacional amb l’aeroport. Això ha de permetre relligar l’aeroport de Barcelona amb el de Girona (“quarta pista”), i també amb el de Reus (“cinquena pista”), i també Lleida-Alguaire (“sisena pista”).

Les tres pistes de l’Aeroport de Barcelona, ja no tenen més capacitat i caldria desviar vols cal a Girona i Reus, principalment. Si un tren relliga aquesta aeroports amb temps d’aproximadament 45 minuts, llavors es possible imaginar la quarta i la cinquena pista. Tenir en compte a Barcelona només es pot fer una quarta pista guanyant terreny al mar, car però possible, i caldria reposar la platja afectada…

Tarragona. El TAV passa pel camp de Tarragona però deixa fora del centre urbà, en un lloc sense connexions amb transport públic. resultat, no serveix ni per anar a Tarragona, ni per anar a Reus. La solució, per suposat, és fer un ramal en ample internacional que arribi al centre urbà de Tarragona, a l’aeroport, i a Reus, i després continuar en per la linia TAV en direcció Lleida.

Aeroport de Reus. Desconnectat de les línies d’ample internacional, tot i que dues hi passen aprop (Barcelona-Lleida), i la nova infraestructura en doble via que ve del sud. La solució és la construcció d’una estació ferroviària i ramals an ample internacional que relliguin els pols d’atracció importants (Reus-Lleida, Tarragona-Barcelona, Tortosa-Castelló). El cas del Camp de Tarragona, requereix un estudi detallat, ja que hi passen moltes vies, però la funcionalitat és molt baixa.

Lleida. Té l’estació del TAV en un lloc cèntric de la ciutat i amb connexió amb els trens de rodalies.

Aeroport de Lleida-Alguaire. És un aeroport amb una pista d’aviació de bones característiques (2500×45), i amb capacitat d’absorbir un trànsit molt superior al que té actualment. Però no té connexió ferroviària. Un ramal en ample internacional fins l’estació fins els traçat TAV més proper seria una solució factible per potenciar aquest aeroport i unir-lo a la xarxa.

Els trens que circularien pels pols d’atracció indicats no han de ser necessàriament TAV’s, poden ser trens de velocitat comercial alta (Talgos i similars). Cal projectar de forma intel·ligent uns ramals i estacions addicionals a la xarxa existent, a fi de relligar les principals ciutats i aeroports del país. Així podem imaginar la gestíó de l’aeroport al Barcelona amb pistes addicionals a Girona i Reus, fins i tot Alguaire.

Més amunt de Girona, relligariem lògicament amb Figueres, Perpinyà i el seu aeroport, i cap el sud Castelló, València i Alacant, unint alguns dels principals pols d’atracció dels Països Catalans.

En propers articles, intentarem posar això sobre plànols.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*