Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

19 de gener de 2011
0 comentaris

Hrant Dink, en la memòria

Avui fa quatre anys de l’assassinat del periodista armeni de ciutadania turca Hrant Dink (Malatia, 15 de setembre del 1954 – Istanbul, 19 de gener del 2007).

 

Hrant Dink era director del setmanari en llengua armènia “Agos”, havia estat processat per les autoritats i amenaçat pels integristes turcs que el van acabar efectivament matant. Havia estat condemnat per “insultar la identitat turca” arran d’un article relatiu al genocidi armeni i abandonat a la total desprotecció  pels responsables governamentals en matèria de seguretat, tot i haver-hi indicis dels preparatius de l’atemptat. Per ambdós motius el Tribunal Europeu de Drets Humans, el 14 de setembre del 2010, va dictar sentència condemnatòria contra la República de Turquia per no respectar la llibertat d’expressió de Dink i obligant a indemnitzar els seus familiars amb 105.000 euros.

Un jove de setze anys i alguns còmplices han estat detinguts acusats del crim, però el judici encara no s’ha celebrat i de l’estat de les investigacions n’és una mostra les fotografies dels policies turcs festejant el presumpte autor a comissaria mateix. El genocidi contra els cristians (armenis i assiris) perpetrat a la darreria de l’imperi otomà entre els anys 1915 i 1916, un cop començada la primera guerra mundial (a la qual Turquia va participar al costat d’Alemanya i Àustria-Hongria), fou el primer del segle XX. El règim estatalista d’inspiració jacobina instaurat l’any 1922 per Kemal Ataturk, que separava el poder político-militar del religiós ha durat fins als nostres dies, quan amb el govern de l’islamista Erdogan ambdós estan confluint. Ni el nacionalisme turc, (que aspira al lideratge de la comunitat ètnica turca escampada entre diversos estats asiàtics), ni el totalitarisme islamista, (enemic dels drets nacionals en nom de la comunitat de creients), admeten cap mena de responsabilitat respecte de la massacre contra el poble armeni.

 

Post Scriptum, 8 de març del 2011.

La detenció del periodista turc Nedim Sener que investigava l’assassinat d’Hrant Dink posa de manifest quina és la naturalesa profunda del nou poder islamista emergent al si de l’Estat turc.

Post Scriptum, 22 de desembre del 2011.

Avui es debat a l’Assemblea Nacional de la República francesa una llei que penalitza la negació del genocidi contra el poble armeni perpetrat per l’imperi turc l’any 1915. El govern turc presiona perquè no s’aprovi aquesta llei que deixa en evidència el seu dogmatisme negacionista.  La comunitat franco-armènia és molt nombrosa i ajuda a la desvetllament de la identitat dels armenis que resten a Turquia com ho explica aquest article aparegut a l’edició de Le Monde d’ahir.

Post Scriptum, 19 de gener del 2017.

Avui, quan s’escau el desè aniversari de l’assassinat del patriota armeni Hrant Dink he trobat una crònica del setmanari francès Marianne, número 510, corresponent al 27 de gener del 2007 titulada “Le crime qui vient des profondeurs de l’État”, en la qual la periodista Anne Dastakian explica els prolegòmens del crim: Hrant Dink havia presentat recurs al TEDH contra la condemna que i havia estat imposada l’any 2005 a sis mesos de presó  per “insultar la identitat nacional turca” pel fet d’haver publicat que la filla adoptiva de Mustafà Kemal Attaturk era una armènia. Una campanya d’assetjament contra seva pels integristes otamans va arribar a tenir la complicitat de l’estat major de l’exèrcit que va emetre un comunicat infame en contra seva. Va ser convocat a la Prefectura d’Istanbul on un parell d’elements de “l’estat profund” l’amencen obertament per tal que aturi les seves activitats en pro de la causa armènia. No troba qui l’empari i no arriba a temps d’exiliar-se.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!