En Duran i Lleida ha criticat que en Joan Laporta encapçali la manifestació sobiranista de l'onze de setembre. Dos simples arguments per rebatre la injustificada i injusta crítica:
a) En Joan Laporta va ajudar a crear el PI, una mena de partit transversal independentista que va fracassar per motius de temps, de maneres i de les persones que l'encapçalàven, però que en certa manera representava l'espai sobiranista transversal que pretén teixir-se a les properes eleccions. En tot cas, ja era sobiranista declarat abans d'arribar a la presidència del club. Si un dia Joan Herrera presidís el Barça no tindria cap mena de lògica que se'l critiqués per encapçalar una manifestació en contra de les corrides de braus o a favor del transport en ferrocarril.
b) El mateix senyor Duran una i una altra vegada es posiciona repetidament com a regionalista com si la seva formació ho fos en bloc. La realitat, no obstant, és ben diferent. Les bases del seu partit són eminentment sobiranistes. En canvi ell, que els representa a tots, obvia els seus representats i com a cap visible de la seva formació segueix un argumentari inequívocament regionalista.
Una reflexió ràpida: El pitjor problema que té l'Estafatut és que les claus de la nostra caixa romanen en mans dels castellans. La pregunta és: Si aquesta caixa ha quedat plena de forats després de l'endeutament de l'estat, com ens col·loca això de cara a una hipotètica independència?
Què us sembla aquesta? Anem a la Manifestació Unitària. Però quan engegui cap al lloc on se suposa que s'han de moure els que volen defensar l'estafatutet de paper mullat, els sobiranistes ens movem cap a una altra banda. Si ells pujen Passeig de gràcia amunt, nosaltres baixem Rambles avall.
De fet, podem quedar tots a mig passeig de gràcia i quan es doni inici a la marxa moure'ns clarament en direcció contrària perquè les càmeres mostrin qui recolza la defensa de l'estatutet i qui recolza anar en una altra direcció.
La Mani preventiva ja es va fer i va servir perquè en Mas ens traís i continui com si res encapçalant la seva formació.
La mani reactiva no té sentit. Que hem d'anar a dir els que volem la independència? Reclamar que els castellans eliminin el seu tribunal constitucional? Però si justament la base de la constitució de castella és justament l'article 26!! (De fet el título IX).
Aquests dies s'està proponent una manifestació que es diu "en defensa de l'estatut" preveient que el TC dictaminarà en contra. Davant la possibilitat que un altre cop el PSC ens vengui la moto de que la sentència del TC de Castella no és tant dolenta, sembla que el tema ara és si la manifestació ha de ser abans o després de la sentència.
Bé, per a mi això és secundari. Si volen que la manifestació no sigui un sonat fracàs, el primer que cal aclarir és el lema. (segueix)
EN primer lloc, cada dia estic més convençut que ERC no ens busca a nosaltres, ni a vosté ni a mi, com a votant potencial. I cada dia estic més convençut que és bo pel país que això sigui així.
Els senyors del PSC han posat de cap de campanya la Maria Badia, i la mostren com si hom la votés a ella en aquestes eleccions. És, evidentment, una més de les mentides que tant agraden als Sociates.
Per començar, si el cap de llista representa com seran els que el segueixen, aquest és Juan Fernando Lopez Aguilar. I Juan Fernando Lopez Aguilar no en té res de PSC.
Però en veritat, el que compta és qui hi ha a les posicions 21 a 24 de la llista. Les enquestes donen 23 diputats pel PSOE i 23 pel PP. Sembla prou possible que el PSOE punxi una mica, per tant el vot per al PSC servirà o deixarà de servir per escollir o no els següents candidats:
Aquests són els candidats que recolliran el vot que els equivocats votants del PSC li donaràn a Maria Badia.
I de fet, si tan rucs i tants rucs hi ha a Catalunya que aconsegueixen 24 diputats, el lloc l'ocuparia
Nuria Parlón Gil (Catalunya)
Un personatge de fireta que com a màxima expressió de la seva personalitat té un blog buit de contingut (només fa un mes que el té) falsament titulat "El Quadern de la Núria Parlón".
Dic Falsament perquè tot i utilitzar el català (per allò del psC), la delata el títol de les temàtiques "Inicio", "Acerca de mi" i es mostra realment quan cliquem a l' "Acerca de mi" on es defineix, evidentment, en castellà.
O sigui que la foto de campanya del PSC no enganya a ningú: Maria Badia o Alejo Vidal. Dues cares de la mateixa moneda.
L'Independentisme a Catalunya ha superat el límit teòric del referèndum de Bosnia. El 55,9% dels catalans (com a mínim) es declaren independentistes. 3,2 punts percentuals més que fa només un any i mig. En canvi, els unionistes han perdut mig punt. De fet, la diferència entre els uns i els altres ha passat de 13 punts porcentuals a 16,6!!!
Ara només falta arreglar un petit però complicat problema. El 63% dels independentistes no saben que ho són. Són tots aquells que volen que Catalunya sigui un estat dins una Espanya Federal.
La feina és evident: Cal fer entendre a aquesta quantitat tant gran de gent que la única manera possible que això passi, LA ÚNICA, és declarar la independència del nostre poble respecte castella.
Només des de fora de l'estructura castellana podran d'aqui a uns anys establir unes relacions justes de col·laboració federal amb els altres pobles de la península, si és que això és el que continuen desitjant llavors.
Els independentistes sempre hem oblidat una cosa que en política és fonamental. La inèrcia de la societat. La societat es mou amb una inèrcia, com una immensa pilota molt pesada.
És per aquesta inèrcia que les coses són com són i no poden ser d'una altra manera.
Els independentistes, històricament, sempre hem oblidat aquesta inèrcia. Pensem, raonem i arribem a una conclusió de com ha de ser el nostre futur, i creiem que donat que tenim tant clar que la pilota ha d'anar en una direcció només cal cridar-ho fort i aquesta pilota canviarà de direcció.
Però la pilota és immensa i no podem pretendre canviar-li la direcció i el sentit si no és convencent a tots aquells que l'empenyen en la direcció contrària. (segueix)
Quin fàstic de societat i de mitjans de "comunicació". Fa un munt de temps que el traspás de rodalies està aturat en espera de que el govern de Castella l'acompanyi amb una part dels diners que ens han manllevat durant tots aquests anys.
La setmana passada els mentiders del govern ZP diuen que això ho tancaran en quinze dies. I avui anuncien a bombo i plateret que ja ho han tancat. Tots els mitjans se'n fan resó.
Oops!!! però quan llegeixes la lletra petita resulta que NO!! Que està tot igual!! Que la única cosa que ha canviat és que ara no només ens menteix el govern de castella sinó que també ho fa el nostre "molt honorable" President.
Es veu que el tema dels diners el parlaran a l'estiu. O sigui que continuem igual. Diu que han posat una data per traspassar el servei, però evidentment aquesta data està subjecte a que s'arribi a un acord al que no s'ha arribat fins ara. L'apretada de mans pels mitjans és una mentida.
Una mentida del govern de castella i una mentida del nostre President. L'únic objectiu d'aquesta apretada de mans és fer creure que s'ha avançat quan no s'ha fet. Només per estirar uns quants vots a les eleccions europees.
Els mitjans haurien de titular "José Blanco s'afegeix als ministres mentiders de castella" o "El govern ZP torna a mentir pel que fa a les transferències".
Això seria periodisme. Evidentment el que tenim al nostre país és tot menys periodisme. Sinó llegeixin vostés com tracta el tema El Periodico o La Vanguardia.
El Periodico: La Generalitat gestionarà Rodalies a partir de l'1 de gener del 2010 (Mentida, en la informació no s'esmenta en cap moment que no s'han quantificat les inversions de Foment i que no es farà fins al juliol, si s'arriba a un acord). La Vanguardia: La Generalitat asumirá el servicio de cercanías en enero de 2010 (La mateixa mentida i la mateixa ocultació d'informació sobre la quantificació de les inversions).
Els fets que s'han produït a ERC els últims dies, amb una escisió parcial, ens empenyen a decidir quí té raó. És una FALSA ELECCIÓ. Totalment falsa.
Perquè? Perquè TOTS DOS TENEN RAÓ.
Això és possible? Sí que ho és.
És veritat que fa falta un partit transversal que aglutini sensibilitats d'esquerres i de centre-dreta per assolir l'objectiu prioritari de l'independència del nostre poble respecte a castella? Si que és veritat.
És veritat que és necessari un partit d'esquerres independentista que no deixi l'opció d'esquerres en mas del PSC? És totalment veritat.
En el marqueting existeix un concepte d'extrema importància que s'anomena Posicionament. El posicionament d'un producte és la imatge que es dona d'u producte en concret, i per posicionar de veritat un producte al mercat el que has de respondre no és pas "A qui vull vendre el meu producte" sinó "a qui no vull vendre el meu producte"?
El mercat electoral no és més que un mercat, amb les mateixes lleis que regeixen el màrqueting econòmic.
Avui em venen moltes ganes de deixar d'escriure aquest post i respondre l'absurda argumentació del Joan Mir, però em rentidré.
Vagi per endavant simplement que en el moment en que el centre-dreta català formuli una opció clarament i únicament independentista la seva argumentació fará figa totalment. Ara per ara el CDC tant aviat diu que el 90% dels convergents són sobiranistes com a l'endamà afirma que Convergència no és de cap manera ni ha sigut mai Independentista. És a dir parla de sobirania 50 vegades per guanyar vots i de regionalisme una vegada de tant en tant per poder justificar la traïció als seus benintencionats votants.
En tot cas, el que volia dir avui és una altra cosa. (segueix)
En primer lloc, no sé si és bó o dolent que Carretero faci el pas que ha fet. Segurament és bó que d'alguna manera l'independentisme que es malfia de l'estratègia d'ERC tingui alguna mena de possibilitat de ser representat al Parlament.
També segurament és bó que els simpatitzants d'ERC ens haguem de definir d'una vegada i decidir si donem confiança a la linia marcada per la direcció o no la hi donem.
Vagi per endavant que jo si que la hi dono aquesta confiança. Crec sincerament que la posició estratègica d'ERC al govern de la generalitat de dalt és la única responsable de que la gent de Catalunya estigui convençuda que ens estan fotent el pèl des de Madrid.
Que si ERC restés a l'oposició, un govern sociata o sociovergent ja hagués arribat a un pacte de vergonya amb Madrid, i que sense la veu de la consciencia al govern, fora molt fàcil convèncer a la capelleta dels grans èxits aconseguits.
Ara bé. Crec que el que li passa a Carretero i a aquells que el recolzen és que volen jugar les cartes dels altres. I simplement això no ho poden fer (segueix).