La trampa de’n Mas
Abans que res, un disclaimer que considero important: En aquest post no pretenc atacar a ningú. Sé que el títol pot resultar insultant per alguns i demano disculpes. En tot cas, com he comentat altres vegades en aquest mateix bloc, entenc la posició de Mas, entenc la posició de Junqueres, entenc els que diuen que millor esperar al 2016 i en general, tot i que tinc opinió sobre el que jo faria, crec que qualsevulla cosa que facin estarà ben feta.
El discurs del MHP en el que va plantejar el seu full de ruta per al futur era clar i contundent. Ben trabat i creïble. Bàsicament, com és sabut per tots, proposava una llista única en la que obria la porta a no presentar-se com a cap de cartell. I deia que les eleccions plebiscitàries havien de ser només plebiscitàries, que si havien de ser eleccions tradicionals amb elements plebiscitaris, llavors es farien al 2016.
Bé, tot tenia la seva lògica, tot i que amagava una important trampa. Una d’aquelles trampes que, no tant extranyament, passen desapercebudes a tertulians i experts.
I la trampa és la següent: El president Mas va demanar vots cedits al 2012 per fer el 9N.
Les últimes eleccions en les que va guanyar per l’eix social foren al 2010, ara fa quatre anys. A les que es va presentar al 2012 va demanar el vot de tothom, dretes i esquerres, per a fer la consulta que es feu el 9N. Un cop feta la consulta, el seu mandat ha finiquitat i s’imposen eleccions noves.
Si bé és cert que en el discurs d’investidura va proposar allargar la legislatura fins al 2016, aquesta proposta era, específicament, condicionada a que l’estat permetés la consulta, cosa que no ha passat.
La proposta que feia llavors era que si l’estat permetia la consulta, ell es comprometia a allargar la legislatura, amb el suport implicit del PP o el PSC o tots dos per donar temps a l’estat a preparar una contraoferta i fer unes plebiscitaries en segona ronda dos anys després.
Però això no ha passat. I per tant, no hi ha espai per mantenir la legislatura dos anys més.
El president es va presentar per fer la consulta. I per assegurar els possibles votants que no es tractava d’una trampa convergent, va assegurar que no es tornaria a presentar.
Quants diputats va obtenir gràcies al seu posicionament? 2? 10? 15? Tant se val. El fet és que té diputats cedits per fer la consulta i no pot pretendre ara que aquests diputats foren obtinguts per convergents i no per consultistes.
El sistema imposa pensar que ERC veu la oportunitat de guanyar les eleccions i que això és el que els fa proposar llistes separades. No ho crec, però encara que fos així, el que compta aquí és que els resultats d’ERC no foren, fa dos anys, els que havien d’haver estat, perquè una part dels seus possibles votants va cedir el vot al president perquè aquest obtingués un mandat fort per poder tirar la consulta endavant. La consulta ja s’ha fet. Ara no pot pretendre que aquests vots eren per CiU.
Al 2012 no va haver eix social. Cal tenir-ho clar. Encara que ERC ara es tanqués en banda i volgués unes eleccions “normals” (que no és el cas), el president hauria de reconeixer que aquestes eleccions s’imposen, perquè les últimes foren al 2010.
El títol no el trobo insultant, sinó aberrant… ortogràficament. Ha de ser “La trampa d’en Mas”.
La trampa d’En Mas. “En”, en aquest cas no és un pronom, doncs crec que és millor així.
PP i CiU sempre han estat socis. Amb la situació actual i el sorprenent i sobtat gir de CiU cap a l’independentisme en temps de crisi qui hi guanya? A Catalunya CiU i a la resta d’espanya el PP. Sempre ho hem dit, PP i Convergència, no hi ha diferència. Per a mi tot plegat és una presa de pèl per superar la crisi conjuntament com sempre han fet.
Quina xorrada