Aquesta és una edició del programa dedicat a la celebració del 50è aniversari de la fundació dels Setze Jutges. I és que el 19 de desembre de 2011 es van commemorar els 50 anys del seu primer recital.
Per això aquest Picant Música fa un petit repàs a la seva trajectòria tot escoltant les cançons d’en Josep Maria Espinás, Remei Margarit, Guillermina Motta, Delfí Abella, Miquel Porter, Quico Pi de la Serra, Joan Ramon Bonet, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.
En aquesta ocasió, el programa us ofereix cançons que només estan en format digital. Per aquest motiu, conversem a l’estudi amb Ernest Argelés, cap de màrqueting digital de Picap, mentre escoltem diverses cançons que només es poden trobar al mercat digital.
Tinc la sensació fonamentada que els més grans i històrics artistes no interessen als mitjans de comunicació, d’alguna manera diria que hi ha un interès en esborrar-los, de deixar-los com glòria del passat però que no molestin, i el que els hi molesta és que segueixin fent feina i en la majoria del casos feina indiscutiblement excel·lent. Hi ha interès en matar-los (artísticament) abans d’hora, ja han fet el que havien de fer, ja els hem utilitzat, estan amortitzats i ara fora…
Aquesta nova edició del programa us presenta el cinquè disc dels Túrnez & Sesé i que han titulat "Vestigis". Escoltem diverses cançons i conversem amb Daniel Sesé, guitarra i autor de les músiques, i amb en Xavier Túrnez que és la veu del grup.
Coincidències de la vida han volgut que el 24 de juny, dia Nacional dels PPCC, el dia que celebrem el solstici d’estiu i que te llarga tradició en terres valencianes, balears i catalanes, també és el maleït dia en que es va votar pel candidat a successor del rei Martíl’Humà, un episodi d’interregne que va durar dos anys i que va acabar amb el Compromís de Casp, on amb un llarg episodi de traïcions i amb el lideratge eclesiàstic de Vicent Ferrer i del Papa Lluna (Benet XIII), el pactisme tradicional català (els primers convergents de la història) i la baixa demografia del principat van propiciar el principi del fi, és a dir, el final de la dinastia catalana i el principi d’una dinastia espanyola encarnada per Ferran d’Antequera.
Aquest nou capítol us ofereix la presentació del primer disc de Clara. Conversem amb la periodista Clara Sánchez-Castro escoltant algunes de les seves cançons. També repassem la reedició del primer disc d’en Joan Isaac “És tard” conversant amb el protagonista i escoltant les seves primeres cançons.
doval |
divendres, 23 de desembre de 2011 | 12:23h
El diumenge, dia de Nadal per la nit el 33 ens ofereix una programació musical de primera divisió, cal estar atents i no perdre’s cap dels dos especials. Primer a ¾ d’11 de la nit un documental sobre SAU, del qual adjunto una sinopsi que han fet els productors del mateix i a ¾ de 12 de la nit el concert de la Maria del Mar Bonet i Manel Camp “Blaus de l’ànima” enregistrat en el Teatre Lliure de Gràcia durant aquesta tardor.
Picant Música 5.3 amb Túrnez & Sesé, Èric Vinaixa, Hewel, Faèrica...
Aquest capítol us presenta diverses novetats discogràfiques que han aparegut aquesta tardor. Presentem diversos discs que s’han editat recentment. Novetats com Túrnez & Sesé, Xavier Dotras, Faèrica,...
Novetats incloses al disc de la Marató de TV3 2011 com l’Eric Vinaixa, Hewel i Narcís Perich.
A més de la reedició dels mítics enregistraments dels anys 60 de les cançons de l’Alguer.
doval |
divendres, 16 de desembre de 2011 | 20:49h
Els companys de la Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació ESCACC van demanar-me un escrit sobre la música enregistrada que està publicat en el seu bloc, però aprofitarem la feina i també el poso en el meu.
Aquesta edició us presenta "Blaus de l’ànima, més de 20 anys ben a prop". Una gran obra musical de Maria del Mar Bonet i Manel Camp. L'espai dedica 30 minuts a anar descobrint l’obra de “Blaus de l’ànima” tot conversant amb els mateixos autors, Maria del Mar Bonet i Manel Camp.
Comencem la cinquena temporada repassant les principals novetats discogràfiques d’aquests darrers mesos d'estiu i de tardor. Us oferim una selecció de novetats, entre elles presentem el nou disc dels Port Bo i la Nina, el primer disc de la radiofonista Clara Sánchez-Castro, la música de Maria del Mar Bonet i Manel Camp, d'Emili Baleriola, i dels grups de pop i rock Dominació d’Origen, Faèrica, Pitt Marvel i Milford Mocs & Gunther Cucs.
El Company Jordi de Música Globalhttps://twitter.com/Jordi_MGlobal deia el diumenge pel twitter: “Ja sòc votat. Segle XXI i amb paparets i urnes de plàstic. Cutre, cutre”.
Te molta raó en Jordi, fa temps que vaig preguntant als amics que tinc en la política el perquè no es modernitza tot plegat i encara cap d’ells m’ha sabut donar una raó clara. Aquesta darrera setmana escoltava per TV les xifres astronómiques del que costa imprimir els milions de paperetes que s’han de posar a la disposició dels electors, també vaig pensar amb els arbres que caurien per fer el paper necessari... També escoltava el pressupost enorme per pagar 60€ a cada persona que ha d’estar a la mesa electoral, fins i tot vaig escoltar algun comentari que en el futur cal canviar el sistema i enlloc de fer-ho per sorteig que sigui amb voluntaris inscrits a l’atur, a tot això cal sumar les urnes de plàstic, el cost dels locals, la electricitat, etc. etc. No tinc el cost global, però segur que és elevat i que invertit en cultura, ensenyament o sanitat donaria millors resultats.
Aquestes eleccions generals espanyoles tenen molta mala llet, per una banda el resultat està cantat, però de l’altra és una mica el de menys, doncs guanyiqui guanyi haurà de ser obedient amb les directrius de la dreta europea governant.
En clau catalana em costa entendre perquè hi ha tan nerviosisme, no recordo haver vist al Duran i Lleida perdre els papers tantes vegades consecutives com en aquesta campanya, la Chacon que se la veu esgotada va mostrar tot el seu nerviosisme l’altre dia a Can Cuni de 8TV, el seu cap de campanya que sap com ningú com es pot guanyar protagonisme, amb el seu inequívoc estil de fer campanya a la contra, va preparar un vídeo molt passat de voltes que ha estat un èxit, doncs segur que és el més vist de tota la campanya i de tots els partits.
ERC està aconseguint el miracle, doncs amb la poca imatge física del seu líder i del seu candidat, plasmant un carisma d’intel·ligència, de saber a on estem i cap a on hem d’anar, està donant prou resultat. M’agrada la tranquil·litat de l’Alfred Bosch, un home preparat que coneix món i que te talent. Sense perdre els papers i amb serenitat diu allò de “volem ser amics dels espanyols, però no els volem tenir com a amos”... i he de dir que una de les coses que més m’han sorprès és com han sabut trobar complicitats en el món de la cultura musical desprès del fiasco que va representar el pas d’ERC per la consellaria, on van col·locar un secretari general i un director de música que no tenia altre objectiu que destruir la industria de la música enregistrada, sense oblidar que en Ridao a Madrid pretenia despenalitzar la pirateria, amb una poca sensibilitat per la propietat intel·lectual que ens deixava garrativats...
O tenim poca memòria o realment és que tampoc tenim cap altra alternativa política amb coherència per poder-li donar suport, i el que no es pot fer és el ridícul, com proposen per ressentiment o no se quina impotència, alguns independentistes que sense vergonya i ratllant la opció més patètica i freaky recomanen l’abstenció o el vot nul posant una estelada... potser que s’ho fessin mirar...
Jo, igual que en Lluís Llach, Gerard Quintana i d’altres, també penso votar ERC, #JoBosch
L'amic Albert Malla recupera la seva darrera entrevista al gran Ia Clua des del seu programa Cocodril Club, una bona manera de recordar-lo. Aquí teniu l'enllaç: http://tinyurl.com/6blemb6
Josep Maria Clua, tots l’hem conegut com a “Ia Clua”, una persona entranyable, amiga dels seus amics i cordial amb tothom. La seva veu aguda i afinada ens ha emocionat amb cançons com “El gessamí i la Rosa” amb text de Josep Carner, però l’Ia, un artista de cap a peus va iniciar la seva trajectòria artística als 16 anys amb els Dos + Un conjuntament amb el seu germà Jordi i en Manel Joseph, fa pocs mesos que a Picap varem reeditar tots els enregistraments d’aquest grup per petició seva, li feia una especial il·lusió recuperar aquesta etapa artística tan fresca de la seva adolescència.