El sempre actiu, bon rapsoda i cantant Celdoni Fonoll, que escriu de maravella ens fa arribar aquesta perla

A Sabadell ens hem tret de sobre un dels pitjors alcaldes de la història de la ciutat, un mediocre, gris, amb molts obscurs i cap llum, un personatge que la història l’haurà de col·locar al costat d’alcaldes com l’inefable Burrull, tot i que Bustos ha exercit el càrrec escollit democràticament i el falangista Burrull evidentment no, però mai el podran posar al costat d’alcaldes com Moix o Farrés dels quals no va aprendre res.

És realment sorprenent veure i escoltar la brutal campanya publicitària amb cançó enganxosa inclosa pel reciclatge dels envasos.

Jo soc dels ciutadans que de sempre ha procurat reciclar tot el possible, li he posat molta voluntat amb convenciment cívic pel que significa tot el tema dels residus per l’ecosistema i també soc dels que ha quedat sorprès al saber que no ho estava fent bé, doncs si tenia un got trencat anava al verd i si tenia algun residu metàl·lic o plàstic anava al groc i ara ens diuen que no....

Vaig entrar al web www.onvasenvas.cat el qual fins fa quatre dies no existia i et redireccionava a www.vullreciclar.cat Mínimament curiós que es gastin els diners anunciant una adreça i t’enviïn a una altra... En aquest segon web hi ha un cercador que deu ser dels més inútils que he vist mai, doncs no troba res... ja pots posar placa de cava, tub de pasta dents o el que vulguis que si ho te previst és miracle. Ara ja activat el web de l’anunci, al marge de molta publicitat i “autobombo”, el cercador és tant inútil com l’anterior...

Sorprès i donant-li voltes al tema, veient com s’inverteixen tants diners en una campanya tan incomprensible, que més que ajudar al reciclatge, tinc la impressió que està atabalant als que reciclem, m’envien un pdf  brutal, d’aquells que no tenen deperdició i son de lectura obligatòria. El firma CEPA Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius. L’adjunto en aquest apunt i naturalment us en recomano la seva lectura.

Fa anys que explico que el que passa políticament a Sabadell no és normal, no pot ser que venint d’on veníem puguem caure tan baix i el que està passant a l’Ajuntament no és cap sorpresa per a ningú, doncs som molts que fa anys anem denunciant l’estil Bustos que en el més ampli sentit de la paraula comporta moltes, masses coses.

Els resultats electorals han clarificat moltes coses, la primera és que el President Mas no s’ha guanyat la confiança del poble i ho entenc perquè jo mai he confiat en ell, i molt menys a partir del pacte de la Moncloa on ens va vendre a canvi que el PSOE el deixés governar si guanyava... Aquella jugada bruta el perseguirà durant tota la seva vida política.

Trobo absolutament normal que desapareixi del parlament la gent de SI, doncs aquest partit va entrar pel carisma d’en Joan Laporta el qual es van carregar en 30 dies, convertint-se a continuació en un partit friky amb acampades incloses i amb una sola paraula programàtica, si plou independència, si neva independència i si hi ha accidents de trànsit independència... i és clar, la gent vol solucions i pragmatisme.

Ja se que l’independentisme no solament és plural sinó que hem conviscut eternament dividits, però si suméssim els vots de SI i els de les CUP a ERC hauríem tingut un resultat històric molt per sobre dels millors obtinguts per Carod-Rovira.

El resultat és el que és i ara veurem que passa, caldrà veure com treballen les CUP al parlament, però ERC que volia liderar la oposició haurà de sacrificar-se per entrar a un govern que no li fa cap gràcia, doncs donar-li suport des de fora faria un govern feble amb conseqüències impensables, però entrar al govern ha de significar tornar a posar l’impost de successions, un nou impost als grans capitals, a la banca, etc... per tal de moderar les retallades socials i a això estaran disposats els de CiU?

Per la part unionista cal remarcar la pujada dels C’s a costa de la branca més espanyola del PSC, la qual cosa em porta a pensar què passaria si finalment el PSC es desvinculés del PSOE i aquest es presentés a Catalunya, no ho sé... però em temo que C’s és una mica un bluf, el qual de propina ens ha col·locat un militar com a diputat per Tarragona.

Haurem de confiar amb la coherència, intel·ligència i servei al país  de l’Oriol Junqueras, doncs encara que no li faci massa il·lusió entrar al govern, haurà de fer possible la governabilitat del dia a dia garantitzant el procés cap a la independència per la via més ràpida possible, a més en Junqueras és el millor pont per sumar les complicitats de CiU amb les d’IC-V i CUP envers la independència.

El dimecres passat vaig intervenir a un acte de ESADE sobre les indústries culturals, el tema era la música i vaig compartir taula amb en Manu Guix i l’ Alfonso Lanza del Primavera Sound.  Em van demanar que parles sobre la música enregistrada i ara m’han sol·licitat els punts de la ponència.....

He pensat que no està de més que també la posi en el bloc i a qui li pugui interessar la trobareu en l’arxiu pdf que adjunto.

Era l’any 1975 quan es va donar a conèixer qui amb el pas del temps seria un del grups més importants de la musica d’arrel dels PPCC. Al Tall ens han fet gaudir i emocionar al llarg de 38 anys amb les seves cançons que sovint s’han convertit en autèntics himnes, des de ”Tio Canya” en defensa de la llengua al “Cant de maulets”, “Lladres” amb la cantata de “Quan el mal ve d’Almansa” discos memorables com el “Posa vi, posa vi”, “Tocs i vares”, “Xarq Al Andalus”, “Xavier “El Coixo”" etc.. un total de 16 discos de llarga durada més el que varen enregistrar amb la Maria del Mar Bonet, el de nadales valencianes amb altres artistes i alguns singles tan reconeguts com “A Miquel assassinaren”.

Difícilment podríem explicar la música dels PPCC i més concretament la musica popular del País Valencià sense parlar d'AL TALL. Vicent Torrent, Manolo Miralles... han estat l’ànima d’aquest grup ja mític al qual tant li devem.

Al Tall ha decidit que 38 anys son suficients i posen punt i final a la seva trajectòria artística, també anuncien que estan preparant un comiat oficial i en directe, però la decisió està presa i ens quedaran poques oportunitats per gaudir del grup en directe, tot i que sempre ens quedaran les seves joies musicals enregistrades, una discografia editada al 100% en format físic i digital.

Ajunto la carta de comiat i la nota de premsa que ens ha fet arribar el grup.

L'amic Isidre Soler, ex- regidor de l'Ajuntament de Sabadell em fa arribar un escrit molt interessant d'en Carles Camp sobre el referèndum per l'autodeterminació. Tot i que jo crec que han passat tantes coses i tants anys que no tenim més remei que anar al referèndum i a més no em fa por, no deixa de ser una reflexió i/o punt de vista molt interessant el que hi ha en aquest escrit.

Jo que tampoc sóc cap independentista de darrera hora estic vivint amb molta il·lusió tots els esdeveniments del nostre país des que es varen acabar les vacances estiuenques.

He d’aclarir immediatament que quan dic que ho visc amb il·lusió no vull dir de cap manera que ho visqui amb la confiança ni la certesa que arribarà a bon port, doncs els que portem anys d’ofici ja sabem de que va tot plegat, però mai ho havíem tingut tan ben encaminat.

Estic rellegint el magnífic llibre d’en Josep Pla “Guia de Catalunya” publicat en català l’any 1971 per Destino i a la pàgina 137 parlant de Sabadell, entre altres coses molt interessants puc llegir “¿I què direm de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, la primera d’Espanya cronològicament parlant, anterior, per tant, a la que creà el senyor Moragues (La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis) i d’una història tan transparent i positiva? 

Fort eh?  Si el senyor Pla aixeques el cap i veies que després de cent cinquanta anys i un dia se la van carregar creant aquesta cosa que li van posar per nom UNNIM (un nom tan patètic com la mateixa entitat) i que en prou feines ha durat un any......

El govern d’Espanya està acostumat a manar, a tenir poder i sempre l’han exercit amb orgull i   una bona dosi fanfarroneria, i ves per on ara resulta que la corrupció que han exercit, sumada a una pèssima gestió dels recursos públics han fet que aquest invent que en diuen Espanya estigui en fallida tècnica i en aquests cassos ja s’ha sap que això de la sobirania es perd....