El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, va inaugurar ahir una delegació de la Generalitat de Catalunya a Nova York. Ambaixada oficiosa, en diuen, pecant de cert candor. A diferència d'alguns opinadors que han posat el crit al cel, a mi em sembla bé que hagin obert aquesta oficina. Tenint present què ha passat els darrers segles en aquest racó d'Europa, els catalans som gairebé un miracle històric, i estarà bé que el món ho sàpiga: que sàpiga com i què som, i també què aspirem a ser (si és que un dia ens posem d'acord en aquesta qüestió). [ + ]
"Señor Fernando Savater: usted no puede ejercer la libertad de elegir entre castellano y euskara porque usted, como todo el mundo sabe, no tiene ni idea de euskara"
(Apología (escéptica) del bilingüismo. Article de Joan Garí)
L'esperpèntic manifest en defensa de la lengua común (sic), continua trobant oposició en terres de parla castellana, cosa que a banda de tenir gràcia, potser és significativa. Aquest article ha sortit publicat al diario Público d'avui, i el signa Juan Carlos Moreno Cabrera, autor del llibre El nacionalismo lingüístico, una ideologia destructiva. [ + ]
Últimament, surten molts polítics dient que Catalunya està en decadència. Ho afirmen en un to greu, com el qui diu una gran novetat, gairebé una confidència o una revelació. Bé, ja fa dies, oi? Vull dir que ja fa temps que Catalunya està en decadència; com a mínim des de que, fa uns anys, aquell president que es deia Jordi Pujol va assegurar que vivíem una segona renaixença...
Però la que s'ha passat tres pobles, avui, n'és una que es diu Montserrat Nebreda, l'ego més desfermat d'aquest país (amb permís d'en Carod), que diu en una entrevista: "Catalunya és un dels símbols de la decadència d'Occident". No t'estàs de res, Nebreda...
Fa uns dies, el president del Parlament de Catalunya va venir a Granollers de visita oficial, que és l'expressió que s'empra per dir que un polític va de bolo a on sigui. Viure en una ciutat petita té pocs avantatges. Però un d'ells és que, sense esforçar-se gaire, qualsevol pot recollir aquí i allà indiscrecions que apunten possibilitats, confirmen fets, i permeten fer-se una idea més ajustada de què ha passat realment. [ + ]
Hi ha dies que em desperto incomprensiblement aviat: avui n'és un. Fa ben bé una hora que he saltat del llit. M'he estat molta estona mirant el carrer: em fascina el joc de llums que s'estableix entre els fanals que encara cremen i les primeres clarors del dia. [ + ]
Això de les campanyes electorals és un exercici car i enutjós, però té una indubtable virtut: posar en evidència la poca qualitat dels polítics que pretenen manar-nos. Uns i altres es mostren carregats de certeses, i s'adrecen al pobre poble amb frases aparents i buides, com si els administrats fossin nens petits, o directament imbècils. Uns i altres, insisteixo. Però, de moment, el Premi Nobel a l'Estupidesa Electoral se l'emporta una candidata que es diu Dolors Nadal. [+]
Des de fa vuit mesos, l'anunci d'Amnistía Internacional El poder de tu voz no es pot emetre als canals de televisió d'abast estatal. El
Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç n'obstaculitza l'emissió. [ + ]
