Donat Putx
|
|
Discos   L'any passat, i mentre treballava en cert encàrrec a París, el cantaor Enrique Morente (1942) va tenir ocasió de llegir una serie d'escrits de Pablo Ruiz Picasso: textos i poemes en gran quantitat, que van captivar Morente per la seva llibertat, desembaràs i falta de pretensions. [ + ]  Spiritualized trenca amb aquestes Songs in A&E cinc anys de silenci discogràfic. Una llarga temporada, en el decurs de la qual Jason Pierce (cos, ànima i ideologia del grup), ha estat a punt de perdre la vida a causa d'una pneumònia doble. [ + ]  Tercer àlbum d'estudi de Camille Dalmas, que amb 30 anys acabats de fer, ha manifestat a la premsa francesa haver trobat "l'estabilitat en la inestabilitat". Camille és una de les cantants més inclassificables d'aquest temps, ja que partint de la chanson desenvolupa un treball d'espectres molt amplis. [ + ]  Haver fet un disc tan bo com el precedent X & Y devia suposar pels nois de Coldplay una certa pressió a l'hora d'encarar futurs treballs. Sortosament, la banda de Londres ha trobat la inspiració precisa per fer un nou àlbum excel·lent, com ho és la seva quarta criatura d'estudi, Viva la vida or death and all his friends. [ + ]  El mes de gener, en determinades situacions anticiclòniques, el nivell del mar baixa perceptiblement. Aquest fenomen, conegut com les minves de gener, va ser glossat pel poeta Joan Maragall, i també dóna títol al tercer àlbum en solitari de Pau Guillamet, més conegut com a Guillamino, que les usa com a metàfora del seu moment vital. [ + ]  Ni cap ni peus és el catorzè àlbum original de la carrera de Sisa, i el que fa tres des de la resurecció artística del cantautor, amb Visca la llibertat l'any 2002. En aquest disc –llargament esperat des que l'artista n'avancés el contingut al Festival Altaveu fa un parell de temporades–, Sisa ha confiat la producció artística a Joan Miquel Oliver. [ + ]  El món és dels mediocres (també el món de la música), i el talent no abunda. Per això, un es commou quan li arriben discos com aquest. Des del primer dia, Roger Mas ha estat per a mi una capsa de sorpreses. Però amb Les Cançons Tel·lúriques, on revisa i capgira la música religiosa i tradicional catalana, ha reblat el clau de l'excel·lència. [ + ]  Pau Riba és, segurament, l'artista més actiu de la seva generació: ara mateix té en circulació cinc espectacles diferents, amb col·laboradors i temàtica diversos. També és un dels que grava menys: en els últims 10 anys, només s'ha editat tres discos... i dos eren reedicions! [ + ]  No voldria ser gaire animal, però... vaja, que no hay mal que por bien no venga, que diuen els castellans. Ho dic perquè d'aquella desgràcia de l'huracà Katrina –d'aquella tragèdia natural i governamental que va passar l'any 5 a Nova Orleans– n'han acabat sortint coses bones. N'han sortit bons discos, per exemple. Com aquest del cantant de jazz Harry Connick, Jr., que fins ara mai m'havia emocionat massa, i que des de fa mesos em té enlluernat amb Oh, my NOLA.
Un àlbum brillant, malgrat la portada que té :) [+] De tot aquell cafarnaüm de diner i vanitat que va ser la Fira del Llibre de Frankfurt, en va destacar positivament el discurs de Quim Monzó, que va deixar parat tothom desgranant un antic travallengua del nostre idioma: "Una polla xica, pica, pallarica, camatorta i becarica, va tenir set polls xics, pics, pallarics, camatorts i becarics". En aquest memorable episodi del seu discurs, l'escriptor va esmentar Salvador Dalí. El geni empordanès, cert, recita les aventures de la polla xica a la seva òpera-poema Être Dieu, enregistrada l'any 1974 als estudis Pathé Marconi de París. La de la famosa polla, no és l'única font tradicional catalana que el senyor Dalí va traslladar a aquesta obra seva, on, aplicant el cèlebre mètode paranoic-crític, descriu un argument al·lucinant: reinterpreta tota l'obra de la creació servint-se de mites personals tan variats com Marilyn Monroe, Mao Tse-Tung o Joana d'Arc, entre d'altres. [+] Les situacions més tristes, sòrdides o injustes, poden ser –convenientment poetitzades– font de bellesa. L'any 1969, Sisa descrivia 'El trist i desconsolat enterrament de la meva esposa', una cançó que és com una pel·liculeta tendra i italiana. Als anys 1980, el cançonaire i poeta Pepe Sales partia dels sofriments més esmolats –els del presidi i l'addició– per construir eloqüents cants de vida. Ara, és el mallorquí Joan Miquel Oliver –guitarrista i compositor del grup Antònia Font– qui glosa 'Sa nuvia morta' al single que ha publicat enguany, i que es completa amb una particular revisió de la famosa història de 'Hansel i Gretel'. [+] "Fill de Terrassa i Sabadell", però sobretot de Barcelona, Quico Pi de la Serra s'ha estat onze anys sense enregistrar cap disc amb cançons noves. Que ja són anys. No ha estat inactiu, però: va ser un dels puntals de l'espectacle 'No passaran', dedicat a les cançons de guerra del bàndol republicà de la Guerra del 1936-39; es va presentar al Teatre Nacional de Catalunya; fou un dels protagonistes del poc lluït espectacle 'Plurals', que va inaugurar la programació del festival Grec de l'any passat. En definitiva, el nostre cantautor anava fent, però no pas gravant. [+] |
CategoriesEls meus enllaçosBLOCS QUE SEGUEIXO
MúSICA QUE M'AGRADA
Accés de l'autor
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
