La consellera de Cultura del govern aragonès, María Victoria Broto (PSOE), va utilitzar ahir i per primera vegada en la història el català i l’aragonès en una intervenció a les Corts d’Aragó. Sembla mentida que s’hagi hagut d’esperar fins al 2010 per parlar la llengua de desenes de milers de ciutadans d’aquesta comunitat autònoma en el parlament que teòricament és de tots. Ara bé, que a les corts aragoneses s’hi parli aragonès, em sembla bé, però que s’hi parli en català no deixa de ser una anomalia nacional fruit d’un succés històric determinat. Els independentistes ens hem de plantejar seriosament com aconseguir que les comarques de la Franja retornin a allà on no havien d’haver sortit mai. Que el procés de la independència començarà únicament amb els territoris que actualment conformen la Comunitat Autònoma de Catalunya és un fet tan segur com trist. Aquest ha de ser el repte a assolir després d’haver aconseguit la independència del nucli, que la perifèria se sumi tot seguit a l’Estat català. Per això lamento que, en l’ambit polític CiU i Esquerra hagin abandonat la franja. Ara CiU sembla que hi vol tenir incidència amb un partit germà, però els republicans haurien d’aparcar la seva relació amb el CHA i desembarcar també en aquest racó de la nostra Pàtria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!