El bloc del Director (ILC)

Aquesta setmana es presenta públicament a l’Arxiu Maragall el volum que aplega el cicle de conferèncìes de l’Any Maragall i unes quantes conferències més, sota el títol En el batec del temps i el subtítol Vint invitacions a la lectutra de Joan Maragall en ocasió del cent cinquantè aniversari de la seva naixença i el centenari de la seva mort 2010-2011. El llibre fa més de quatre-centes pàgines i du unes paraules preliminars meves, que són, per ara, les últimes que apareixeran en una publicació de la Institució. Diuen: 

[…] 

Joan Maragall va néixer a Barcelona el 10 d’octubre de 1860 i hi va morir el 20 de desembre del 1911. En mig segle de vida, Maragall va construir una obra poètica que és alhora personal, ben del seu temps i amb una enorme capacitat de projecció popular. I la seva veu, com a poeta i sobretot com a intel·lectual i a través dels articles en la premsa, va esdevenir un veritable referent col·lectiu. Que més d’un segle després continua viu i irradia influència.

En ocasió dels cent cinquanta anys del naixement de Joan Maragall, el 2010, i del centenari de la mort, el 2011, s?ha celebrat l?Any Maragall per oferir una nova oportunitat de rellegir el poeta, de recordar l’intel·lectual i de reconèixer la vitalitat del seu llegat, indiscutible i poc discutida, tot al llarg del segle XX. I una oportunitat, també, de preguntar-nos pel que ens pot dir i ens diu avui. A cadascun dels seus lectors i col·lectivament. Com a poeta i com a intel·lectual. Sobre la força de la paraula i la capacitat transformadora de l’art. Sobre la nostra realitat nacional i la relació amb les realitats veïnes. Sobre els valors de l’ésser humà i de la societat que els adopta. Perquè sobre tot això, sobre molt més, va parlar Maragall en vida i ha parlat després la seva veu. Sobre tot això i més encara ens pot dir moltes coses. El nostre repte és tornar-hi per aprendre a llegir-les. Estem segurs que val la pena fer-ho. Perquè Joan Maragall és un dels elements del nostre patrimoni literari ja indiscutiblement clàssic.

Amb la voluntat d?ajudar a entomar aquest repte, la Institució va organitzar el cicle de conferències ?Llegir Maragall?, que entre l?octubre del 2010 i el novembre del 2011 va tenir lloc a l?Ateneu Barcelonès i, paral·lelament, fins ben entrat el 2012, per tot el país, fins a comptar més de cent intervencions en una seixantena de poblacions dels Països Catalans i Andorra. Josep M. Casasús, Josep M. Jaumà, Jordi Llovet, Ignasi Moreta, Víctor Obiols, Miquel Pairolí, Tònia Passola, Jaume Radigales, Simona ?krabec, Lluís Solà i Adolfo Sotelo Vázquez hi han ofert, cadascun, la seva lectura personal bé d?un text, bé d?un aspecte de l?obra, de l?activitat pública o de la vida de Maragall, fins a compondre un calidoscopi ampli i alhora necessàriament incomplet, obert, sobre una de les figures més significatives de les lletres catalanes de tots els temps.

Aquest volum aplega les onze conferències que van constituir el cicle i n?incorpora, també, una desena més de promogudes per altres entitats durant l?Any Maragall. Són, en total, vint textos que presentem al voltant de sis eixos temàtics: primer, cinc articles sobre l?home, el poeta i la ciutat; en segon lloc, quatre aproximacions a la veu pública de Maragall, això és a la seva activitat a la premsa i al pensament polític; a continuació, dos textos aborden, des de perspectives ben complementàries, la seva dimensió espiritual i quatre més qüestions de poètica i sobre el pensament estètic; finalment, dues peces ens aproximen a la presència del paisatge en la poesia de Maragall i tres més a una de les figures principals de l?imaginari que ens ha llegat, el mite del comte Arnau. Obren i tanquen el volum, a manera de pròleg i epíleg, dues conferències del director i el degà de la Institució.

Per acabar hem de fer un esment especial de Miquel Pairolí, la conferència del qual a l?Ateneu va ser una de les seves darreres intervencions públiques abans de la mort. Voldríem que la publicació d?aquest volum, que la inclou, fos també un petit, modest i del tot insuficient homenatge a un dels escriptors humanament més discrets i inel·lectualment més brillants que hem pogut conèixer.