Com ha fet sempre fins ara, la Institució es va posar al costat de la Fundació, per donar-li suport en les seves iniciatives i mirar de promoure’n també més enllà. N’ha resultat un petit rosari d’activitats de tot un any. En resumeixo breument aquelles en què vam intervenir directament (i adreço a la Fundació per saber tot el que s’ha fet i es fa al voltant de Foix).
[…]
Ja de cara al bon temps, dissabte 30 de juny, l’ajuntament de Port de la Selva va organitzar, amb el suport de la Fundació i de la Institució, una jornada d’activitats que va començar al matí amb l’estrena de la ruta senyalitzada per la vila i va continuar a la tarda a la Sala del Ball del Moll d’en Balleu amb una taula i l’espectacle Poesia concertant en clau de sol, i de do(l), lectura amb música a càrrec del J.V. Foix Quartet. Van intervenir en la taula Enric Badosa, Jordi Cornudella, Carles-Jordi Guardiola i Eulàlia Ventalló, introduïts per Domènec Subirà. La Sala del Ball va acollir des d’aquell dia tres petites exposicions de pretext foixià.
El mes de desembre Arts Santa Mònica va acollir una proposta del músic Joan Carles Martínez, una instal·lació audiovisual amb la participació de Vicenç Altaió i Teresa d’Arenys i la interpretació de l’orquestra i el cor de l’Escola Municipal de Música Can Ponsic, amb un ple de públic satisfet. Joan Carles Martínez hi va presentar el disc Onze nadals i un cap d’any, recitats per una magna selecció de poetes sobre música seva.
Amb tot, creiem que no seria fora de lloc ni en cap mesura redundant recordar amb una nova placa a la façana de l’edifici del carrer Setanti, 9, que allí hi va viure d’adult i que, fins a la seva mort l’any 1987, aquell va ser un centre de l’activitat cultural més clandestina o més tolerada durant el franquisme i la transició, ja que hi va rebre un nombre sens fi de poetes i tota mena de gent de lletres, activistes socials i polítics, que en van fer gairebé un punt inevitable de peregrinació.
Som molts, encara avui, els que identifiquem l’escala més aviat angosta del carrer Setantí —“Setantí número 9, setanta-quatre graons!”, deia el poeta quan hi concertaves visita per telèfon— amb una de les ascensions iniciàtiques que ens van introduir a la vida literària. També és fent visibles aquests testimonis que es construeix el teixit de referents patrimonials que distingeixen un poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!