Abril queda enrere (i un estiu, una tardor i un hivern). [He estat tan mandrosa que comprava els petitsuis ensucrats per no haver de remenar]. Però això s'ha acabat. Un dia d'aquests començo a passar a net els safaris de bars, a llegir les lletres de les cançons que escolto i escolto, apuntar els llibres que em passen per les mans, memoritzar les meves millors jugades al backgammon i deleitar-me amb el que descobreixes quan veus per segona vegada The wire. Fijo.
La b.s.o. d'aquest estiu ha anat així: - una mica d'Andrew Bird al myspace - Encuentro en la cumbre dels Planetas per pujar els ànims - Bibo no aozora de la b.s.o. de Babel per mantenir la calma a la feina y Russian Red pels moments de remenar prestatges a bon ritme - Bolero del Cd 2 de Pomada o Horòscop de Conxita per sentir poesia.
Avui marxo de vacances ... [una mica del Nyman més eufóric de fons]
Hi ha alguna cosa que em destorba dels cinemes tancats a Tànger. Només tinc detectats tres: el Lux, el Goya i l'Alcazar, però tenen alguna cosa d'estrany. Crec que potser és el fet que conserven la façana, les portes, l'aspecte de cinemes oberts, amb el cartell de semaine prochaine a les vitrines.
Fa temps em van dir que els cinemes quedaven així atrapats perque hi ha un llei al Marroc que obliga que on hi havia un cinema només es pugui obrir un altre cinema. No se si és veritat.
Poc abans de marxar de Barcelona vaig estar repassant els cinemes als que havia anat i ja eren tancats o transformats en teatre, en sortien 27 sales. I només en quedaven 3 d'una sala/una pel·lícula: Rex, Urgell i Club Coliseum ... però potser hores d'ara ni tan sols aquests.
Després de tres setmanes sense escalfador d'aigua he arribat a perfeccionar tota una infraestructura de cassoles per prendre una dutxa.
[Va haver-hi uns intents de dutxes fredes, que poden revitalitzar la pell i l'esperit, però jo em vaig sentir a prop d'un atac de cor. També he anat a veure els amics amb la tovallola i els sabons a la bossa]
Però el més pràctic ha estat el següent:
Escalfar aigua en la cassola dels espaguetis i en el wok (té una capacitat espectacular). Bullir (no cal posar sal). Posar tota l'aigua en un recipient a prop de la dutxa i agafar-la amb el cassó d'escalfar la llet. Cada cassolada però, s'ha de rebaixar amb aigua freda abans de servir.
Tot just abans d'ahir van arreglar l'escalfador, era una cosa d'allò més senzilla, però curiosament tota la meva concentració aquestes setmanes estava en com perfeccionar la infraestructura de cassoles i no en l'escalfador en ell mateix. De fet, en un moment vaig arribar a pensar com podria posar la regadora a la dutxa per fer el simulacre d'aigua corrent ...
Per seguir la lletra del "Friday, I'm in love" dels The Cure només cal mirar els pictogrames de la imatge.
"I don't care if Monday's blue, Tuesday's grey and Wednesday too, Thursday I don't care about you, It's Friday, I'm in love. Monday you can fall apart, Tuesday, Wednesday break my heart, Oh, Thursday doesn't even start, It's Friday I'm in love ...".
Pensava en si es podria passar a imatges els dies de la setmana de l'Esclatasangs de Mazoni: "Qualsevol dilluns hi pensaràs, qualsevol dimarts m'estimaràs, qualsevol dimecres sortirem, qualsevol dijous ens ho farem, qualsevol divendres viurem junts, qualsevol dissabte serà dur, qualsevol diumenge ho deixarem, i qualsevol dilluns hi pensaràs".
O els dels Xerramequ Tiquismiquis: "El dilluns jo no treballo, i el dimarts a prendre el sol, i el dimecres em preparo per descansar dijous i el divendres faig els comptes i dissabte anar a cobrar i diumenge com és festa jo no vaig a treballar".
Casa Barata és el mercadillo amb majúscules de Tànger. Dijous i diumenge. És una combinació de Mercat de Sant Antoni i els Encants. Desbordant en tots els sentits i en totes les direccions.
Premisses a tenir en compte: 1. anar-hi aviat si agobien las aglomeracions, 2. començar per la secció en la que estiguis interessat (roba, menjar, mobles, trastos diversos). Veure'l tot és una proesa, 3. comprar allò que vols quan ho veus, les possibilitats de tornar-ho a trobar un altre dia són minses, 4. estar animat per remenar piles de roba, rebuscar vinils (com el de la foto dels Legend conegut com Red boots) i remoure muntanyes de llibres.
Ara tinc curiositat per una botiga d'oportunitats de roba de la que m'han parlat, es diu o li diuen El rebusque. Humm.
Després d'un desembre enloopat, un gener de tastaolletes:
Descobreixo que el Plus ultra del Cançons tel·lúriques d'en R. Mas ja sortia a La manera més salvatge de E. Casasses i P. Comelade. "i a on tu veus lo desert, eixams de mons formiguegen".
Rellegeixo el que normalment llegeixo quan no tinc temps de llegir (sic): La laguna de Sherman, El vent entre els salzes, i les converses amb B. Wilder.
Finalment veig el "The kiss of the spider woman". Una canya. I carrego de nou material: Weeds (2a, 3a i 4a), Six feet under (5a) i The Wire (3a). Hauré d'administrar-me les dosis.
Renuncio al paraigües, se me n'han trencat dos en un mes pel vent, ara cerco un abric impermeable de cap a peus.
No molt sovint, però de tant en tant m'agrada tornar a mirar El gosset va riure (revista de literatura). La idea era publicar contes, articles i ressenyes que ens enviés la gent. Van ser tres números entre el 2004 i el 2005, i un quart número que es va quedar al forn. El que em fa tornar de tant en tant és que em fa sentir bé, contenta, rememorant el temps en que ho fèiem, un pèl de cal precari però amb ganes i ànims. La il·lustració del post és d'en C. pel número d'hivern de 2004, una de les primeres coses que vam tenir.
Mai no he viscut a una ciutat on plogui tant com a Tànger, com a mínim aquest hivern. La peculiaritat a la que menys m'acostumo és a la manera que té de ploure. Molt fort i amb molt de vent. Racheado. Si estàs dintre de casa i t'apropes a la finestra et fa ben bé la impressió que ets dins d'un túnel de rentat de cotxes. Si ets al carrer, el paraigües esdevé inútil. L'aire el tomba, el regira, la tela esbufega a batzegades i al final les varetes es dobleguen i trenquen i ja és paraigües mort.
Divendres després del cuscus, i preveient que no hi haurà treva de pluja i vent a la ciutat, vaig anar a carregar la petaca de nou material per acabar l'any. En qüestions de cinema vaig anar amb les idees clares: The Wire (1a i 2a temporada), la quarta de Lost, Les triplettes de Belleville i La nuit américaine. Pel que fa a la música em vaig deixar recomanar, no em vaig emportar res del que ja coneixia. Així que ara tinc per escoltar i descobrir: Ana Laan, Erykah Badu, Russian Red i Tiromancino.
La b.s.o. d'aquest estiu ha anat així:
