 Cinc gols en dos partits, encara que sigui contra l'Alavés, ven bé valen una titularitat. Ah! i un gol contra l'Espanyol --estic intentant oblidar aquest partit-. Els números demostren que Saviola està en forma, té ganes i punteria per enviar pilotes a la xarxa i, donada l'actual sequera de la resta de jugadors i a l'espera que torni el gran Etoo, crec que és la millor solució fins al mes que ve. Tema a part és la renovació.
 Mira que m’agrada
rajar del Madrid, però em quedo curt comparat amb Ramon Calderón. Aquest home és
el meu ídol. No sé si ha fet les darreres declaracions tornant d’una farra amb
Robinho amb quatre gin-tònics de més o si s’aplica la llei ‘por lo que me queda
en el convento…’. Sigui com sigui, m’està regalant uns dies memorables.  Res. No em toca mai res. Ni l’Euromillones, ni La Primitiva, ni la 6/49. Tampoc no m’ha tocat mai cap Trio –ni guarrete ni de la loteria catalana-. I, evidentment, tampoc no m’han tocat les entrades per anar a Liverpool. Hauré de confiar que algun amic dels que també es va apuntar al sorteig hagi tingut més sort i em faci lloc.  He viscut la setmana immers en una voràgine onanista gràcies a la crisi del Reial Madrid. Quan fullejava l’As em semblava estar mirant el Hustler, escoltar la SER i la COPE per la nit m’excitava més que un telèfon eròtic i, als esports d’Antena 3, el Manú Sánchez em posava més brut que la Celia Blanco. Però arriba el cap de setmana, perdem, i el Madriz ens empata a punts. 'Gatillaçu'.  Per vacances bones les d'aquest bloc. Això del Ronaldinho és una tonteria comparat en l'estat d'hibernació que ha patit el Diari d'un Culer des que es va perdre el mundialet de clubs. I és que, sense futbol, el millor es tancar-se tot el nadal i emmagatzemar el màxim de torrons, escudella canelons i pilota –de carn picada, no de cuir-, per suportar com es pugui el "mono". Però ja han passat els Reis i aquesta tarda, mentre jugava amb les joguines que m'han portat, m'he ennuegat amb el polvoró més difícil d'empassar de totes les festes: un Getafe-Barça.  A veure, com anava això?... Ah! Sí. Hem perdut el mundial-ET
de clubs, una patxanga que organitza  El conseller Huguet, què
és un home preocupat per la productivitat i disposat a dinamitar els ponts i
aqüeductes que ens regala el calendari, segur que proposarà prohibir que el
Barça jugui el Mundial de Clubs. I es que a les 11 del matí, els catalans, tant
treballadors com som, hem deixat d’aixecar el país per poder seguir el partit del Barça.
Això sí, l’I+D per escaquejar-nos demostra que som un poble creatiu.  El Barça ja és al Japó per guanyar el Mundial de clubs. Això del mundialet -en diminutiu- ho deixem per si perdem. A l'altra banda del món espero que es repetiran les imatges impagables dels nipons amb estelades cantant l’himne del Barça amb un català de Berga i cridant uh, uh, Oleguer! Però de totes les fotografies la més important és d'en Puyol aixecant la única copa que ens falta i que vam perdre l'any 92. (continua)  La merda va barata. I per escampar-la només fa falta
no tenir manies. A Le Monde sembla que els agrada el
periodisme de tomate i aquesta setmana han engegat
el ventilador de fems per escampar merda sobre el Barça i altres equips de la
Lliga. Proves? Diuen que no n'hi ha. Rigor? Je ne
se pas. Exemplars? Segur que n'han venut una pila.
 Per la via ràpida. I la via ràpida a Can Barça és diu Ronaldinho. És la drecera a qualsevol triomf, Mentre alguns es pregunten si hi és o no hi és, ell apanya un partit amb només 18 minuts. Una murrieria i una passada en diagonal pel mig de la defensa i ja estem a vuitens de final. Els meus 3 euros del Bwin segueixen intactes.  Grug, grug, grug... A hores d’ara diria que ja no em queda estómac.
Hi tinc un forat. Ni un cuc, ni una anaconda, ni una rave de milions de L-Casei
imunitas inflats de pastilles mitchubichi.
Només un forat negre que s’ho empassa tot i està a punt de fer-me desaparèixer
a mi mateix. I això és el què toca: o se’ns empassa el forat negre de  Què fa Barça TV? Per què aquest cap de setmana ens torturen
amb el Llevant-Barça en comptes de fer una bona programació adaptada als gustos
i plaer dels culers? Si ens volien fer gaudir de debò, aquest cap de setmana
tocava programar l’Assemblea del Reial Madrid. Quin espectacle. Quin gust. (continua)  A falta de futbol, premis. Setmana lletja pels futbolers. Sense Champions, sense ni una trista eliminatòria de Copa i amb un partit el dissabte però la mirada posada al dimarts. I com que no corre la pilota -i d’alguna cosa hem de parlar- el tema del moment són el guardons individuals. A banda de l’abans prestigiosa Pilota d’Or, ara ha sortir la llista de candidats al FIFA World Player. (continua)  M’he estat recuperant durant dos dies d’una forta deshidratació. El joc del Barça i, sobretot, el gol de Ronaldinho em van provocar tanta baba que una mica més i m’hi quedo. Encara convalescent de tanta alegria, ahir veig una imatge d’un defensa amb la pilota d’or. No era Baresi, Maldini o Koeman... era un madridista a qui Carew se’l va pixar com si fos un cadet. (continua)  A mi no m’enganyen, això del Levski no era una final. Era un pur tràmit. Avorrit i pesat com qualsevol tràmit. Difícil d’empassar com un polvoró quan tens la boca pastosa per la ressaca de Cap d’any. Es va viatjar fins a Sofia, van jugar, van marcar un parell de golets i cap a casa. Punt i final. Cas a part és el partit del dia 5. No sé si contra el Werder serà una final, però segur que serà agónic. (continua) |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosELS QUE SóN MéS QUE UN CLUB
LA 'BLOC-ESFERA' CULé
NO NOMéS FUTBOL
QUI SóC
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
