|
Altres  Sí amics, l'agonia ha estat llarga i al final l'hem enterrat. Mor Diari d'un Culer. Potser és una notícia agradable en mig de la desgràcia blaugrana d'aquest 2007 (o potser no). En realitat, he embogit de tal manera que he començat un nou blog anomenat "1 dia, 1 causa". Us convido a visitar-lo. Gràcies per tot! http://1dia1causa.blogspot.com/  Mare meva. Ningú m’ha esborrat el bloc encara
que jo hagi estat out durant mesos. Que gran és Internet. Algun dia em moriré i algú encara reclamarà un comentari sobre el partit del
diumenge (abans que això passí, espero gaudir unes quantes festes més i que el Barça guanyi 10 o 15 Champions). En tot cas, he tornat. Només estava cansat (com en Ronie) i espero
recuperar la bona forma de temporades anteriors.  Cap de setmana llarg sense Barça. Per si no fos prou gran la desgràcia, feixistes i tancs pel carrer i partit de la selecció espanyola. Davant d'un panorama tant trist vaig agafar l'avió per plantar-me 3 dies a Formentera i fugir de la realitat perdent-me entre La Mola, Illetes i el Cap de Barberia. I és que en setmanes tant difícils com la passada cal fer cas al president Laporta i reposar.  Wow! Benvingut Barça si és que algun dia t'havies perdut. 0-4. Amb Etoo cruspint-se de nou la gespa. Maco, maco. Fàcil, fàcil. Però avui, dilluns 19 de març, he descobert que fa exactament 2 anys que vaig començar a escriure aquest bloc. Buf! Quanta malaltia. Quina teràpia.  L’Oleguer i en Thuram han anat fins a Perpinyà per presentar un manifest a favor de l’escola Bressola i en defensa del català. Com diuen més enllà de Salses, chapeau!. Sobretot perquè si van presentar carregats de raó, arguments i amb una treballada llista de signants provinents de les dues bandes dels Pirineus. Diuen que la feina ben feta no té fronteres i, en aquest cas, ens n'hem carregat una d'inútil. 
A les cinc de la tarda del dissabte toca la Calcuta Cup. És el trofeu que es disputen Anglaterra i Escòcia en el marc del torneig de les Sis nacions de Rugbi. Malauradament va guanyar (de pallissa) el 15 de la rosa. Mentre tios de 100 quilograms xocaven, es placaven i es trepitjaven els uns als altres, a la grada, escocesos i anglesos, cantaven. I entre tant fair play em van venir al cap les imatges del derbi futbolístic de Palerm que van obrir el telenotícies.  S’han escrit pàgines i pàgines sobre els esmorzars de Laporta. Però el president de l’altre equip de la ciutat també es va fer les seves fotos amb un candidat a la presidència de la Generalitat i encara no he vist que ningú ho hagi comentat. No hi ha foto més definitòria de la Catalunya que promou el RCD Espanyol que la d’en Dani amb el ciutadà Rivera. (continua)  Sí, el sector futbolero dels blocs de vilaweb també s’uneix a la campanya. Perquè no només viu de futbol l’home –i la dona- i perquè hi ha altres coses al cor a banda de la bandereta blaugrana. Per això avui no escriuré del Barça, ni de Capello menjant-se a Ronaldo (hi ha carn per afartar-se), ni de la darrera cagada del president perico.  Queixar-se dels àrbitres és un recurs fàcil i recorrent. Els culers de vegades ens hi hem arrepenjat per justificar derrotes tot i que és ben cert que, històricament, motius no ens n'han faltat. L'àrbitre és humà i pot equivocar-se com tothom (tema a part és que sovint són prepotents i estan mal preparats) però el que és injustificable és que les estructures de l'esport siguin arcàiques, obscures i corleonesques.  Sant Jordi és la meva festa nacional preferida. Molta gent pels carrers, moltes roses i l'únic dia de l'any que cal fer cua per comprar un llibre. És tan fantàstica que de cap manera no volia que coincidís amb la celebració de títol de Lliga. Ahir tocava omplir Canaletes de flors i llibres i deixar les bufandes i banderes pel proper dissabte. Però al final el València va guanyar i el Barça no va jugar, una carambola que ens complica els plans de festa grossa.  S'acomulen els viatges culers. Dimarts cap a Milà pensant ja en París i ara els del bàsquet ens porten cap a Praga. Després dels malalts com jo l'home més content del món és el sr. RACC amb els seus xàrters i autocars. Estem a la Final Four! i eliminant al Reial Madrid! No sóc creient però aquesta Setmana Santa toca donar gràcies a algú per la temporada de llagrimeta constant que estem vivint. Gràcies.  Ja m'he acabat 'Camí d'Itaca', l'altrament conegut com 'el llibre de l'Oleguer' i que han escrit el central del Barça i el poeta Roc Casagran. Me'l vaig polir en un parell de dies i m'ha semblat una aposta valenta i que, com va dir en Ferran Torrent a la presentació, només pot passar a clubs com el Barcelona. Com m'agradaria que s'hi apuntessin més jugadors però...  Dia agredolç. Amb la resaca d'un sorteig de Champions de somni m'he llevat amb la notícia de la tràgica i trista mort d'un dels meus ídols d'infantesa. Quan de petit passava hores en remull a la piscina del Club Natació Catalunya sempre somiava en poder jugar els partits que jugava en Jesús Rollán. Si no fos perquè era el porter del meu equip també hauria tingut el somni impossible de marca-li un gol a ell, el millor porter de món. Ha decidit marxar massa aviat del món però continua intacte a la meva retina de nen amb somnis de waterpolista.  Un cap de setmana atípic. Atípic perquè, tot i que el Barça jugava a casa, el futbol va quedar fora de la meva agenda. Des del ball d'horaris que ja em vaig plantejar un dissabte de mani i sopar amb el amics. I sí, tenen raó els que prediquen que hi ha vida més enllà del futbol. La mani va ser de llagrimeta i el sopar -on hi érem 3 socis culers dels que no ens perdem ni un partit- va valdre la pena. Val a dir que, entre plat i plat, vam posar en funcionament (de forma dissimulada) una ràdio que ens va informar d'un ràpid 3-0 tranquil·litzador.  Ja és dimecres i encara espero rebre un SMS de l'Oficina d'Atenció al Barcelonista perquè em diguin a quina hora juga el Barça. Per ara, la única cosa segura per la meva agenda de dissabte és la mani de la plataforma Pel dret de decidir. Si modifiquen l'horari del partit potser podré anar-hi. Si finalment juguem a les 18h em tocarà passejar des de Pl. Espanya a la Pl. Catalunya amb la ràdio posada. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosELS QUE SóN MéS QUE UN CLUB
LA 'BLOC-ESFERA' CULé
NO NOMéS FUTBOL
QUI SóC
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
