Sí amics, l’agonia ha estat llarga i al final l’hem enterrat. Mor Diari d’un Culer. Potser és una notícia agradable en mig de la desgràcia blaugrana d’aquest 2007 (o potser no). En realitat, he embogit de tal manera que he començat un nou blog anomenat "1 dia, 1 causa". Us convido a visitar-lo. Gràcies per
Mare meva. Ningú m?ha esborrat el bloc encara que jo hagi estat out durant mesos. Que gran és Internet. Algun dia em moriré i algú encara reclamarà un comentari sobre el partit del diumenge (abans que això passí, espero gaudir unes quantes festes més i que el Barça guanyi 10 o 15 Champions). En tot
Cap de setmana llarg sense Barça. Per si no fos prou gran la desgràcia, feixistes i tancs pel carrer i partit de la selecció espanyola. Davant d’un panorama tant trist vaig agafar l’avió per plantar-me 3 dies a Formentera i fugir de la realitat perdent-me entre La Mola, Illetes i el Cap de Barberia. I
Victòria a Alemanya, dos gols i dos lesionats més. Tenim els 4 Fantàstics, Abidal és Superman i Valdés Spiderman, però la quota de superherois no converteix als nostres jugadors en invulnerables. Serà la mala sort o seran altres motius amb els que ja es comença a especular des de "l?entorn". I és que tancat (momentàniament)
Ni bronques de Rijkaard o de Laporta, ni xiulades, ni la pressió de la premsa: la reacció de l’equip ha estat propiciada per la protesta d’aquest bloc davant de l’apatia de l’inici de la temporada. Ha funcionat. Quatre partits, quatre victòries, 13 gols, espectacle, hat-trick d’Henry, Messi camí de superar a Maradona… i després de
Sóc el Ronaldinho del blocàires. No per bo sinó per apàtic. Aquesta temporada no engego. Em falta ambició, creativitat, ganes, rutina d’entrenament… serà un virus que passa per Can Barça. Podria parlar sobre les substàncies què fuma Rijkaard, sobre les sortides irades de Laporta, del culebrot de la selecció catalana -mentre no tinguem selecció sempre
Que la Federació Espanyola hagi suspès el Catalunya-EUA és una gran notícia. Sí, una ?gran notícia? que probablement recolliran a la CNN, al NY Times, al Washington Post i a la resta d?influents mitjans de l’imperi. El sr. Villar i la seva cova dels 40 lladres (amb l?infame Gaspar de lloctinent) són tant inútils que
Avui comença La Lliga. Sí, el campionat sempre comença després del Gàmper i en el primer partit que juguem a l’Estadi, tot el que ha passat avanç és pretemporada. Malauradament, aquesta setmana prèvia ha estat tràgica i plena de notícies que, per mandra i per falta de temps, m’han quedat al pap i no he
Em desperto amb el pesigolleig de veure com torna la Lliga després d’un estiu ple de portades il·lusionants, "fantàstics" i debats acalorats sobre com posar a la gespa la quantitat ingent de cracs mundials que habiten el nostre vestidor. Però minut rere minut, tota la tinta estiuenca es converteix en un conte de la lletera
La producció periodística estiuenca ens ha deixat un nom pel nou Barça: l’equip dels Quatre Fantàstics. Quatre perquè les megaestrelles són una, dues, tres i quatre. Fantàstics perquè són molt bons i perquè els còmics i Hollywood ens diuen que si la matemàtica suma 4, l?adjectiu que toca és ?fantàstics?. Però per què només quatre?
La gira asiatica del Barça vista des de Formentera no es percep a 20.000 quilometres de distància sinó en una altra dimensió. És curiosa la calma d’aquesta illeta que només està a 30 minuts de la discoteca Pacha d’Eivissa i de la resta de grans catedrals de la festa estiuenca. Però a La Mola, assegut
Portem tantes hores parlant de la maleïda gira asiàtica com quilòmetres hi ha entre St. Bartolomeu del Grau i Kyoto. El debat és més esgotador que qualsevol jet-lag que pugui viure un futbolista. Si tanta forma física han de perdre per anar fins al Japó, la solució és que tornin de l’extrem orient fent footing
En un hotel de Roma (d?aquells barats que envolten l?estació de Termini) poso la tele per satel·lit i m’apareix el primer pla d?un home de bigot frondós plorant a raig com una magdalena. Superat el primer impacte, vaig descobrir que allò era una cadena àrab d’esports i que l?Iraq s?acabava de proclamar campiona de la
A TV3 s’han tornat bojos. Venim de setmanes de sequera futbolistica, amb un mono insuportable i els de la nostra van i programen una nit sencera de Barça. Volen que morim de sobredosi el primer dia. Van començar amb l’estrena del Barça a la pretemporada. De postres, recull de meravelles d’Henry. I, de resopó, sessió
Ara mateix, la televisió retransmet un esdeveniment de jardineria ?pija? com si fos una competició esportiva. Sembla ser que l?espanyol Sergio Garcia podria guanyar l?Open Britànic de golf. Quina emoció! Res em fa vibrar més que veure aquells polos color pastel i, sens dubte, no hi ha un moment més excitant en el món de