Tres anys de fer el ruc, són suficients. Abandoneu la sínia, despengeu-vos les arreus i apreteu a córrer. Ha nascut el nou poder català, l'autoestima catalana. Sense vergonya, ni excuses barates. Reclamem el que és nostre, no reneguem del nostre país, ni desistim de voler recuperar el que ens furten a diari. Per la descolonització mental, utilitza el CAT POWER. Contra l'opressió colonial: Combat el poder.
Germanes i germanes: CAT THE POWER!! www.catigat.org
doncs resulta que sense voler-ho he topat amb l'estand de vilaweb a la fira d'entitats de l'arc de triomf i he pogut parlar amb la seva gent i resoldre un parell de dubtes que tenia sobre la seva manera de treballar i dimensions.. és curiós com el món virtual té també una dimensió real !
endavant vilaweb, per molts anys pogueu seguir informant amb aquesta llibertat i pluralitat !
una vegada mes penjem dels nostres balcons la bandera que ens defineix com a nació. una vegada mes escoltem aquella cançó que ens fa encongir el cor una vegada mes asaltem els carrer per reclamar per dret el que es nostre una vegada mes recordem el nostre passat perque continui viguent al nostre futur una vegada mes ens anem a dormir despenjant la bandera, parant la cançó que escoltavem, per donar pas al tranquil silenci, mentres desem el llibre d'historia a la seva estanteria. ¿ per una vegada et sentiràs feliç ?
Tal dia com avui, fa ja 292 anys, la cultura, la llengua, les gents de Catalunya...etc, forem literalment aniquiliats per les forces borbòniques, aquell dia aprenguerem a cel.lebrar aquella contundent derrota com un desig, una fita, un anhel incombustible per retornar-nos a nosaltres mateixos allò que ens és llegat des del mateix dia que ens han parit les nostres mares, la LLIBERTAT! Tornarem a vèncer! Per suposat!
Un any més. un any menys. I que cadascú ho interpreti com vulgui. El monument més representatiu de Catalunya és el de Francesc Macià de la Plaça de Catalunya de Barcelona: una escala invertida. Ens sembla que anem amunt quan en realitat anem avall. Salvador
Com cada any molts cardedeuencs (V. Oriental) baixen a Barcelona per commemorar que un dia com avui de l'any 1714 vam perdre les nostres llibertats. Per sort nosaltres no som com el president Maragall que ja li està bé ser espanyol. Continuarem avivant la flama dels Països Catalans.
Mentre escric hi ha una colla de dolçainers al meu costat rebentant-me els tímpans. Però fa gràcia. Costat per costat dolçaines i internet. Què més puc demanar? Visca la Terra.cat
Ahir a la nit, la vigília de la diada, l'Oriol Junqueres explicava aquí mateix, a l'Arc de Triomf, les últimes hores de l'onze de setembre de 1714. Explicava un tema que sembla que està prohibit als instituts ja que mai no se n'explica res i realment va ser molt interessant. Recordo quan ens va explicar que hi havia homes, dones i nens lluitant junts contra més de quaranta mil soldats, eren tots els qui quedaven vius, no arribaven ni als mil a la ciutat, i el combat era a mort. A la manifestació d'avui no hi haurà ningú que ens tirarà una bomba ni que ens matarà i també hi haurà homes, dones i nens però només una minoria. Tota aquella gent va morir perquè sempre fos recordat el seu sacrifici, va morir per lluitar per un futur millor per les properes generacions i nosaltres avui acceptem un Estatut a la primera, sense defensar-lo la immensa majoria, i el qual farà que els nostres fills tinguin un futur nacional i social pitjor que el que tenim avui nosaltres.
Quan passeges per aquí i veus la quantitat de gent que fa coses diferents es fàcil creure que el país és viu. Gent de tota mena que fa tota mena de coses. Si aquesta unió la poguéssim viure el dia a dia segur que tot seria diferent.
Tres anys de fer el ruc, són suficients. Abandoneu la sínia, despengeu-vos les arreus i apreteu a córrer. Ha nascut el nou poder català, l'autoestima catalana. Sense vergonya, ni excuses barates. Reclamem el que és nostre, no reneguem del nostre país, ni desistim de voler recuperar el que ens furten a diari. Per la descolonització mental, utilitza el CAT POWER. Contra l'opressió colonial: Combat el poder. 
una vegada mes penjem dels nostres balcons la bandera que ens defineix com a nació.
Una estona a la vostra parada permet de comprovar com la gent us coneix i us aprecia.
Ahir a la nit, la vigília de la diada, l'Oriol Junqueres explicava aquí mateix, a l'Arc de Triomf, les últimes hores de l'onze de setembre de 1714. Explicava un tema que sembla que està prohibit als instituts ja que mai no se n'explica res i realment va ser molt interessant.
Un encert això de fer cantar les Macedònia al migdia. Llàstima de la calor! No podríem fer aquesta feta en el mes de desembre?
