Llegeixo que entre els personatges que opten al premi de personatge Vilaweb 2006, amb molt bon criteri, hi consta el nom de l'Anna Politkóvskaia. D'ençà del seu assassinat el passat dia 7 d'octubre del 2006 les persones que formem part del Comitè de suport als Escriptors Empresonats del PEN català, ens hem encaparrat en aprofitat totes i cadascuna de les oportunitats al nostre abast, per denunciar la brutalitat de la seva mort, avui encara no aclarida per les autoritats russes.
El nostre determini per no deixar morir la notícia i fer que la seva lluita esdevingués una cosa ben viva, ens portà a dedicar-li el Dia de l'Escriptor Empresonat que cada any se celebra el dia 15 de novembre amb un parell d'actes que van tenir una gran rebuda i seguiment.
A tall personal, durant aquells tràgics dies, vaig aplegar en un seguit d'apunts, algunes de les notícies i reaccions al voltant del cas (els podeu trobar aquí al costat sota l'epígraf Anna Politkóvskaia: ni oblit ni silenci) i vaig engegar una campanya cridant a la solidaritat blocaire per aquesta vil mort.
M'omple d'orgull poder dir que l'apunt més visitat d'ençà que vaig obrir aquest bloc, és precisament el què anunciava la campanya a què em referia abans. Per coherència personal, doncs, torno a apel·lar a la vostra solidaritat per fer que el nom de l'Anna Politkóvskaia torni a fer-se present entre nosaltres votant perquè sigui escollida com a personatge Vilaweb 2006.
La seva perseverant i particular guerra contra l'opressió bé mereixen el nostre reconeixement.
Responc al prec de la Sílvia, adjuntant el poema que vam llegir amb l'E. el passat dia 15 de novembre, Dia de l'Escriptor Empresonat, dins els actes d'homenatge que es van fer a l'Anna Politkóvskaia al matí, davant el Palau de la Virreina de Barcelona.
La veritat és que compartir escenari amb noms de les nostres lletres com la Dolors Oller, el Biel Mesquida, la Maria Barbal, el Joaquim Carbó, l'Ada Castells, la Montserrat Abelló, l'Assumpta Cantalozella o l'Isidre Grau -disculpeu tots els que em deixo!- va ser tot un privilegi i un veritable honor.
Sempre he cregut en el poder evocador de la poesia. En el moment en què el poeta l'ha escrit el poema, el lector se l'ha de fer seu, l'ha d'incorporar a allò que és. No he dubtat mai que el millor premi que pot rebre un poema, és que la gent oblidi qui l'ha escrit i que esdevingui verb col·lectiu, paraula universal.
Molt més quan les notícies que van arribant al voltant del cas de l'Anna, no són massa optimistes.
M'he passat el dia donant voltes sobre què hauria d'escriure avui, en aquest dia tant especial. Un text protocoloari? Un text informal? No me n'he sortit. L'objectivitat periodística sempre m'ha costat d'assumir. Malgrat portar a l'esquena escrits uns quants articles i un grapat d'apunts en aquest bloc, sempre he considerat el periodisme com una branca més de l'escriptura i per extensió, de la vida.
No sabia si podria combinar-me la feina i participar el proper dimecres al matí a l'acte d'homenatge a l'Anna Politkóvskaia. Finalment m'ho he pogut manegar. Tot i que es té previst que diversos escriptors i periodistes llegeixin fragments dels articles de l'Anna, em feia més el pes llegir un poema.
Passejant aquests dies per l'espectacular traducció que ha fet la Monsterrat Abelló dels versos que la Sylvia Plath va escriure durant els darrers tres anys de la seva vida, vaig topar amb un poema que m'evocà, simbòlicament, la dissort patida per la periodista russa.
De seguida vaig fer-lo arribar a l'E., li vaig proposar de dir-lo a dues veus. Ens hem vist aquesta tarda. Tots dos estàvem animats per circumstàncies diferents. Després d'explicar-li el perquè de la meva tria, ens hem posat a treballar. Han estat necessàries unes quantes lectures per repartir-nos els versos i establir un diàleg coherent i que suggerís prou coses.
M'agrada aquest pont que hem establit. Els versos de la dissortada Plath passats per la mirada de la Montserrat, projectats contra la memòria de l'Anna i dits per l'E. i jo mateix. Quatre dones que admiro per circumstàncies diferents. Dimecres serà un plaer sentir-me agombolat per totes elles, feliçment en minoria.
Seguint l'estela deixada pel col·lega Xavier Mir, em plau proposar-vos tornar a aplegar els nostres esforços per tal de fer que la veu de cadascú, esdevingui un únic clam.
El passat dia 7 d'octubre moria assassinada la periodista russa Anna Poitkóvskaia. La seva decidida lluita per mostrar la realitat de la guerra de Txetxènia a través dels seus llibres i articles, la portaren moltes vegades, a ser objecte de nombroses amenaces de mort. El seu determini de no abandonar el seu país malgrat el perill evident, acabà finalment de la manera més tràgica.
Fa dies que Vilaweb anunciava que el Comitè d'Escriptors Empresonats del PEN català homenatjarà l'Anna Politkóvskaia en el marc del Dia de l'Escriptor empresonat, el proper dia 15 de novembre. Ahir, la gent del comitè, vam tenir la primera reunió per tal de coordinar tant els actes del dia 15 com els que s'esdevindran al Saló del Llibre de Barcelona on el PEN ha estat convidat a col·laborar-hi.
Es va acordar que l'homenatge del dia 15 es desdoblaria en dos actes: en una lectura del manifest elaborat pel PEN i una lectura de textos de l'Anna Politkóvskaia o de texots relacionats per part d'escriptors i periodistes, al matí, i al vespre hi hauria un acte més institucional amb la participació de les persones que van estar amb l'Anna el 2002, quan ella va ser convidada pel PEN, en l'edició d'aquell any, del Dia de l'Escriptor Empresonat.
Pel que fa als actes del Saló del LLibre, el PEN aprofitarà l'ocasió per presentar oficialment el programa "Ciutats refugi" així com la ICORN (International Cities of Refuge Network) a més hi ha confirmada l'assistència dels escriptors Chenjerai Hove, Russell Banks i el Premi Nobel de literatura del 1986 Wole Soyinka.
Dins els actes del Saló també es representarà la lectura dramatitzada "La presó on vivim" que l'Eva Roig i un servidor, vam preparar fa uns mesos, a partir d'una antologia de textos d'escriptors empresonats i que tenim intenció de rodar arreu on se'ns cridi.
Donat que les dates encara no són fixes, confirmaré amb més exactitud tots els actes que comento.
Adjunto article de la Carme Arenas, Secretària General del PEN català, publicat a l'Avui.
L'allau d'informació sobre l'assassinat és brutal. Encoratja el grau de compromís de tants i tants mitjans abocats a deixar constància d'aquesta desoladora notícia, com encoratja la quantitat de visites que ha rebut el seguiment que en faig des d'aquestes pàgines. Agraeixo moltíssim la vostra curiositat. Tot sigui per pressionar una mica més les autoritats russes perquè esclareixin la veritat. (actualitzat el 16/10/06 amb articles i notícies publicades als diaris El Punt i Avui)
L'assassinat de la periodisa Anna Politkovskaia ha causat una forta impressió entre moltes persones del país. L'Anna havia establert una relació molt estreta amb nombrosos periodistes i sobretot amb la gent del Centre català del PEN.
Em proposo agrupar tot d'informació dispersa que s'ha anat publicant al voltant del cas per tal de no deixar morir la notícia. El crim és prou atroç com perquè la seva presència a tots els mitjans de comunicació sigui constant.
Vaig conèixer Anna Politkovskaia el maig del 2004. El Centre català del PEN va convidar-la a participar en el marc del Fòrum de les Cultures. Hi parlà dins el diàleg "El valor de la paraula" que aquesta institució organitzava. A ella li va tocar parlar sobre els escriptors i la guerra, és clar.
Comparteixo amb Vicent Partal aquesta descripció de dona fràgil que en fa. Les ulleres, els cabells blancs. No semblava que pogués encarnar el tremp d'aquella veu que des de "La Rússia de Putin", "Una guerra bruta" o "Terror a Txetxènia" apuntava amb el dit els pressumptes culpables de tanta barbàrie.
Ja llavors el PEN estava avisat de les continuades amenaces de mort que havia rebut la periodista. Va ser un honor poder sentir les seves paraules, sentir la seva presència. No enganyava a ningú. La veritat que destil·laven els seus articles era la mateixa que destil·lava la seva persona. S'havia erigit com la denunciant d'una de les atrocitats més grans i vergonyats del segle XX. Mal explicada, mal entesa i mal resolta. La seva vida estava en perill. Ho assumia.
Avui, algú ha esverlat del tot la fragilitat del cos de l'Anna. Les bales han foradat més coses. No sabem qui s'amaga darrera aquest assassinat. Encara que ens empeltéssim de la valentia que ella va mostrar en els seus llibres, els nostres gestos serien arriscats i estèrils. Cal que la comunitat internacional, que tots els organismes, pressionin a les autoritats russes perquè la veritat surti a la llum. Que els culpables siguin descoberts i castigats.
No caurem en la trampa d'assenyalar sense proves aquells que probablement ara deuen estar satisfets d'haver fet callar una veu que els feia nosa. En queden d'altres de veus. El dol, la impotència, un esqueix més a la llibertat és l'ara. Demà voldrem que ens expliquin. Demà voldrem que ens diguin. Demà voldrem saber.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
