Clítoris, Tatiana - Escriptora de contes russa. Sota el mecenatge del zar Nicolàs, va ser envejada a la cort per la seva facilitat de fer-se fonedissa entre les cambres secretes del Palau d'Hivern. Malgrat ser traduïda a una grandíssima quantitat de llengües d'arreu del món, sempre va ser ignorada per la literatura feta pels homes.
Suzuki, Yamashimo - Ballarí i gastrònom japonés que va viatjar a Catalunya al segle XVI. Se li atribueix la invenció del pa amb tomaca. Davant un pagès local que no sabia com menjar-se les dues coses a la vegada, el japonés se li acostà i se li presentà: "Suzuki". Diuen que el pagès va tenir una revel·lació.
Wimbledon, Charles G. - Pintoranglès dels anys 40. Hereu d'una família noble de terratinents d'Anglaterra. Va renunciar a la seva herència i posició per dedicar-se a experimentar amb la marihuana. El seu famós quadre De la terra a l'herba influencià el moviment beat.
Feia mesos que ensopegava amb "El retrat de Dorian Gray", d'Oscar Wilde. N'havia comprat un exemplar al mercat de Sant Antoni. Aprofitant que l'aigua d'aquests dies havia esbandit una mica la calor, vaig decidir posar-m'hi, al balcó de casa. La història del retrat que va degradant-se mentre Gray resta jove, immaculat eternament.
La prosa llepissosa de Wilde m'avorreix. Sempre he tingut la sensació que Wilde és un escriptor reduït al context del seu temps."De Profundis", la llarga carta que adreça al seu amant des de la presó, és probablement la seva obra mestra. També els poemes de "La balada de Reading". Ho deixo córrer. Tanco el llibre. Engego la tele.
Poso la primera -la suya-, una d'aquelles gales d'estiu. No m'ho puc creure. Són ells! Vestits amb una caçadora blanca a joc amb les bambes i texans, mouen la boca al ritme del playback amb la mateixa professionalitat de sempre. Ni rastre de panxa o línies d'expressió. Diuen que es forraren fent cançons per a Julio Iglesias a Miami.
El meddley, amb atrevits arranjaments tecnos, és el mateix pupurri de sempre. No em costa gens reconèixer-ne les lletres. S'enganxen. Dins el meu emocionari líric, compost per cançons de Mocedades, Los Panxos, Roberto Carlos, La Trinca i si molt m'apures, José Luís Rodríguez-El Puma -¿algú sap si el Tribunal d'Estrasburg accepta com a tortura la sistemàtica audició d'quests mestres de la música?- les seves cançons no hi poden faltar.
Torno a Wilde. "L'artista es el creador de coses belles". Ho escrivia al prefaci del llibre esmentat. Entro a la cuina. Trec d'un calaix el ganivet de tallar pernil. Clico al Google "Viatges econòmics Madrid". Estic segur que als baixos del Radio Televisión Española hi ha un quadre d'uns senyors vells i atrotinats que canten "Quinze años tiene mi amor" i jo el trobaré i no en quedarà res de res. Ho prometo!
Es diu Antonio Acosta i té 48 anys. Viu a la ciutat argentina de Rosario. Professionalment es dedica a la reparació i construcció de forns per a fleques i tot just acaba d'entrar a formar part del llibre Guiness dels rècords.
La seva gesta: estar-se durant 20 minuts dins un forn de coure pa a 284 graus.
Amb la vocació de servei que en el fons sempre ha caracteritzat aquest bloc i davant el moment delicat que viu el país, a punt d'enllestir el nou Estatut, ens veiem obligats a fer sortir a la llum tot un seguit d'opinions que poden ferir algunes sensibilitats. Aquest seguit de comentaris foren eliminats de l'enquesta que la Generalitat impulsà per tal de conèixer el parer de les catalanes i dels catalans sobre aquest magne text. Preguem discreció en la difusió del seu contingut.
Continuen les negociacions per desbloquejar el conflicte generat entre el Partit del Motxo i l'Aliança del Fregall per repartir-se la neteja del hall. Representants d'ambdós bàndols han anunciat mobilitzacions aclarint que s'ha arribat a un acord per no fer ús del joc brut en cap moment.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
