Parlar de que un pis normal, de 70 o 80 m2. en el primer i segon cinturó de Barcelona costa 70 milions de les antigues pessetes ja indica un desequilibri econòmico-social de gran magnitud. Molts obrers necessitan 35 o 40 per a guanyar 70 milions. I a això hom hi ha d’afegir els interessos del crèdit hipotecari que si s’estableix a molt llarg plaç vénen a significar una quantitat similar al capital.
A les famílies els encarregats de la compra diaria ho saben bé. La llet en un any s’ha encarit un 40%, el pollastre un 30 i el pà també. Tres aliments bàsics en les classes populars. Les verdures també i així podríem relacionar molts articles el percentatge d’encariment dels quals no té res a veure amb els increments dels sous amb aquells 3, 4, o 5% que es pacten en convenis.
Avui, és cert, en una família es sumen dos jornals. Les parelles treballen tots dos. Però això, jo que estic d’acord en la incorporació de la dona en l’activitat laboral i que en aquest mateix bloc vaig manifestar la meva satisfacció pel nomenament d’una dona com a Ministra de Defensa, no puc deixar de constatar que té alguns inconvenients. Per exemple l’educació dels fills, el cost de terceres persones que han d’ajudar amb la casa i els fills i també el fenòmen de la sobreutilització dels avis.
Com acabarà tot això? Qui és el responsable del control del preus? O en el sistema econòmic capitalista de lliure mercat no es poden controlar d’una manera directa? Qui son el beneficiats de tot això?
Fa pocs dies escrivia que aquests sistema econòmic fa aigües. Que estructurat a Occident en la forma que ho està no té un futur massa llarg. A no ser que a través dels governs s’estableixin normes correctores de gran envergadura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!