La imatge parla per si sola, però per si necessiteu desxifrar-la:
Fet sorprenent número 1: Camps i Costa a la banqueta dels acusats.
Fet sorprenent número 2: la notícia apareix a Canal 9!!!
Que sí, que després ho explicaran com voldran (si tinc ganes, que no ho crec, potser em mire després com ho han dit, a la web ja apunten maneres destacant que es declaren innocents...), però tot i això no em negareu que una imatge val més que mil paraules...
I encara, de tant en tant, recorde com de terrible va ser l'experiència. Ja no tinc malsons, però, que es veu que és veitat allò de que el temps ho cura tot.
Que alguna cosa vaig aprendre, sí, i fins i tot em vaig trobar gent que encara mantinc. Però professionalment va ser una experiència molt dura. Fins al punt de plantejar-me que, si ser periodista era allò, havia de canviar d'ofici.
Afortunadament, amb el temps i des de fora -allà dins s'arriba a perdre el sentit de la realitat- he vist que allà el que feiem era ser secretaris al dictat. En el meu cas, de l'época Zaplana. Em vaig passar un any a la secció 'Comunitat Valenciana' fent sobretot notícies d'educació, en les que m'indicaven quants segons de manifestació d'estudiants podia incloure i quines consignes no es podien sentir, i 'completant' la 'notícia' amb declaracions de consellers i similars als que ni tan sols havia de preguntar. Jo arribava, enxufava la carxofa, i ells soltaven el discurset que, íntegre, s'havia d'emetre dins "l'informatiu".
Després del primer any, i d'un parell d'episodis en què em vaig negar a treballar d'aquella manera, em van 'castigar'. Durant dos mesos arribava, fitxava i gairebé no em donaven feina. Després vaig estar una temporada a la delegació de Castelló, cobrint una baixa d'algú, i fent notícies del camp i similars. En recorde una sobre melons d'aigua. Apassionant. L'últim any el vaig passar a la secció de notícies d'Espanya i internacionals, tot seguint el que enviaven les agències. No era massa entretingut, però em va permetre conéixer alguns periodistes 'de veritat' que també havien estat relegats a aquella secció d'ençà que va entrar el PP.
Quan tothom pensa on era l'11-S se'n recorda de les torres. Jo també, evidentment. Perquè a més em va pillar treballant i em vaig passar tota la vesprada mirant i repartint les imatges que enviaven les agències internacionals. Però quan pense en l'11-S, no puc deslligar el record a què només tres dies després, tal dia com hui, vaig eixir d'aquell edifici de Burjassot per sempre més.
I així vaig tornar a aconseguir ser una miqueta més lliure. Els espectadors de Canal 9, per desgràcia, no.
Després de mesos defensant-los la innocència pràcticament més que ells mateixos, m'imagine que els de Canal 9 deuen haver estat una bona estona nerviosets pensant com anaven a explicar que ara va i es declaren culpables.
Però es veu que com que tenen el cul pelat en l'art de l'eufemisme i l'engany al populatxo, han trobat la manera de fer-ho.
S'ho han ventilat en 30 segons amb un 'plató' (parla el presentador mentre es veuen unes imatges, no és un vídeo elaborat i signat per un periodista i un càmera). I durant tota l'explicació de la falla, no diuen la paraula 'CULPABLE' ni una sola volta: "accepten l'acusació", "signen la conformitat amb la sanció proposada"...
Uns cracks de la paràfrasi, vaja.
Dir que m'indigna es queda molt lluny. Que el fàstic ja no s'aguanta comença a acostar-se. Que ja no em queda foc que traure pels queixals és bastant fidel a la realitat.
El pitjor, però, la impotència davant aquesta desvergonya que ja no coneix mesura.
Perquè, diguen el que diguen els de Canal 9, la cosa està clara: SÓN CULPABLES. I tot i així, se'ns riuen a la cara.
(Si no teniu por de què se vos atragante el dinar, podeu veure-ho ací).
Per als qui encara no l'heu vist, i per una d'aquelles coincidències de la vida, des de hui (dia en què l'han emés per tercera i última vegada a Televisió de Catalunya) i NOMÉS FINS AL 3 DE GENER, podeu veure el meu documental 'Homo Baby Boom' al 3 a la carta. Dura mitja horeta.
Ahir vaig tindre la sort de poder assistir a la festa del 15 aniversari de Vilaweb, amb molta altra gent (quants n'érem??? ) que sent el diari com a alguna cosa més que una simple font d'informació.
Per a moltes persones, Vilaweb és un referent de país, d'entendre les coses d'una determinada manera, de posicionar-se davant la realitat, de creació d'una comunitat sòlida que va més enllà de l'espai virtual.
Però per a mi és molt més que això. Perquè és una etapa professional de la que guarde molt bon record. Però, sobretot, perquè sempre m'ha ofert el suport, els ànims i un somriure sincer, especialment quan més els he necessitat. Per tot això no puc més que estar eternament agraïda al Vicent, i a l'Assumpció, i al Martí, i a l'altre Martí, i a la Montse, i a l'altra Montse, i a l'Andreu, i al Josep, i a l'Albert, i al Germà, i a la Teresa, i a la Carlota, i a la Dolors, i al Jaume, i al Jem, i a la Sandra i a tots els que em descuide ara i als que han arribat quan jo ja no hi era.
Això és el que han explicat aquest matí a Catalunya Ràdio sobre la situació a un CAP de l'Hospitalet. Tres o quatre vegades ho han repetit, textualment, tant el periodista que es trobava allà com el Manel Fuentes des de l'estudi:
"Els METGES i les INFERMERES no han fet vaga".
I jo em pregunte, i les METGESSES i els INFERMERS, n'han fet?
Que ja sé que no podem estar dient els dos gèneres tota l'estona (allò de 'los vascos y las vascas' resulta infumable), i que no s'ha trobat una solució fàcilment aplicable perquè aquestes coses no passen, però és que dir els METGES i les INFERMERES és un exemple de parla sexista taaaaaaaaaan evident...
I ara em tatxareu d'alcoiana radical, però és que es veu que això de la genètica (o mamar-ho des de xicoteta, que ve a ser el mateix) no es pot controlar.
Fa bona estona que tinc posada TVVi (que és la que ara es veu per la TDT a Barcelona, en lloc de Canal 9), veient l'entrà de moros en directe!!! I diuen que la faran sencereta!
I és que és escoltar la música, i posar-se-me la pell de gallina. Impressionant.
I impressionant també Paco Morrió, que fa ja no sé quants anys que ho retransmet, i no ho fa gens malament. I mira que no és fàcil. Impactant, per altra banda, retrobar-me amb l'accentot-alcoià-de-tota-la-vida de la gent que van entrevistant...
Després d'una temporada sencera sense saber quina emissora posar en despertar-me, torne a saber qui vull que em diga bon dia. Fuentes no és el Bassas, evidentment. Ni ho serà mai. Però per ara em fa el pes.
Com a exemple del que el diferencia de Neus Bonet (que no tot era 'culpa' de la seua persona, està clar; i, per cert, que se n'haurà fet d'ella?), les temperatures de referència.
L'any passat et deien els graus a Tarragona, Girona, Lleida, Barcelona... i Madrid!
Enguany, les de Fraga, Palma, València i Perpinyà.
El president de la Generalitat del sud li diu amb totes les lletres al cap de l'oposició que 'vosté el que voldria es matar-me amb les seues mans'.
Al cap d'uns minuts, molts mitjans de comunicació se'n fan ressó, perquè la cosa és grossa. Molt grossa. Semblant a una insinuació de guerra violenta. Més enllà del que podríem haver arribat a imaginar en un context democràtic.
I què fa la televisió pública que ell dirigeix de manera (in)directa? Segons el que he vist a la seua web (ací no arriba ni per TDT): NO DIR RES.
Ni una paraula. Cap referència. No ha passat. Una vegada més...
Però no patiu, que si es torna a presentar, tornarà a guanyar. Els valencians són/som així.
Neus Bonet no em va agradar ja el primer dia (i pel que diuen les dades d'audiència, no sóc l'única...), però els jefassos de Catalunya Ràdio l'han mantinguda tota la temporada. Ara, pel que veig, ja ha arribat l'hora -per fi!- de reconèixer que no va estar una bona tria.
No era fàcil: el Bassas ha deixat el record d'una manera de fer periodisme -i entreteniment- radiofònic que no aconseguiran repetir. Però és que la Bonet ha estat especialment sompa, avorrida, sense xispa. Per no parlar dels continguts. I el programa, pel que diuen els que han tingut el valor de seguir-lo escoltant, ha perdut bona part de tot allò que tenia i que me'l feia sentir com una part important de la meua rutina diària. (Ai, aquells 'bon dia, són les vuit' en la veu de l'Antoni!).
Ara sembla que els matins els conduirà Manel Fuentes. A mi no em desagrada el Fuentes... en el que fa ara. Caldrà esperar i veure com planteja un programa com aquest... i què li deixen fer. Perquè, no ens enganyem, els canvis -i la davallada brutal d'audiència, que la fem entre tots, però tots són ara molts menys dels que érem- no depenen de les quatre veus principals, sinó d'un plantejament polític que ja veiem per on va...
No estic seguint els informatius de Canal 9 aquests dies (el meu fetge no ho aguantaria), però la web em dóna pistes de com estan tractant el tema de la implicació de Camps i companyia a la trama de corrupció.
Hui tenen 8 notícies en la portada de "notícies Comunitat Valenciana". Les 5 primeres (5!!!) parlen del vent: vent a València, vent a Castelló, desperfectes a causa del vent, el vent obliga a suspendre la copa Davis i complicacions a les carreters pel temporal.
La sisena notícia: una de tema faller, sobre les mesures de seguretat, bla, bla, bla.
I no és fins la setena que diuen alguna cosa. En concret, el text diu: Pel que fa al ''cas Gürtel'', i després de vora un mes en mans del
jutge Garzón, l'Audiència Nacional s'ha inhibit en favor del Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en trobar indicis de
responsabilitat dels populars valencians Ricardo Costa, Francisco
Camps, Víctor Campos i Rafael Betoret. La mateixa resolució reconeix
que es tracta d'un cas menor, però sol·licita la investigació.
És a dir, ho diem perquè no tenim més remei, perquè una altra cosa cantaria massa. Ara, això sí, és una coseta de no res, i no com els socialistes, que eixos sí que són roïns de veritat. Una prova? L'última notícia del dia: "El PP demana que anticorrupció investigue pagaments de l'alcalde d'Elx".
El dia en què fins i tot La Razón, el ABC, la Cope i el Mundo tenen aquest tema en portada, la "nostra" televisió "pública" torna a fer evident que és un mitjà de propaganda i censura informativa. Amb els nostres diners. Amb el nostre consentiment. I jo no puc estar-me de pensar que alguna cosa es deu poder fer, que ja està bé de quedar-nos de braços creuats.
(I, de nou, com cada any per ara, em ve la idea d'afegir el pirulí de Burjassot a la nit de la cremà...).
Mai m'haguera imaginat estar comparant les dues televisions en aquests
termes, però és el que hi ha: sembla una competició per veure qui cau
més baix. Guanya, és clar, Canal 9, però TV3 se li acosta de vegades de
manera perillosa.
Com hui al migdia. Gràcies a la TDT, he anat fent zapping d'una
a l'altra durant la primera part de l'informatiu. I semblaven calcats.
La notícia bomba: que neva, fa fred i plou. Que sí, que no és habitual
a l'octubre, però potser en fan un gra massa... Un quart d'hora massa,
per ser exactes, que és el temps que hi han dedicat, si fa no fa, al
tema. Una mica més, ves per on, els de TV3, que encara parlaven del
temps quan Canal 9 ja ensenyava l'omnipresent Camps inaugurant no sé
què.
En un dels descansets de la feina que he fet hui (quina calor, no s'aguanta!), he aprofitat per sintonitzar Canal 9 ara que ja es veu a Barcelona per TDT - al canal 43.
Només me l'he mirat uns cinc minuts, i ja he reviscut tota la caspa, la coentor, la manipulació i la propaganda descarada. El que he vist: un moment d'un 'magazine' de vesprada, amb dos presentadors a la platja que es permeten un castellanisme darrere d'un altre, un reportatge sobre 'l'esperadíssim' premi de fórmula 1 i el merchandising que s'ha fet i un altre d'autobombo sobre el rodatge de la quarta temporada de la sèrie Alqueria Blanca.
Ja, ja sé que a l'estiu la qualitat és la que és, que no hi ha temes, etc. Però és que això serà així també la resta de l'any. Ja ho veureu, ja. Si teniu fetge per aguantar-ho, és clar.
(Tot i això, em sembla molt bona notícia que es puga veure Canal 9 a tot el territori).