Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Publicat el 28 de juny de 2008

Orgull(osa) a Barcelona

Hi he anat per feina, perquè havia de gravar-la, perquè la veritat és que mai no he participat en una mani gai (o LGTB, per no deixar-me fora ningú). Ja ho deia l’any passat, ni me n’amague ni en faig bandera, però no sóc molt de manis, jo.

I, de fet, de les manis que he vist o he hagut de gravar (i en són moltes, i a diferents llocs del món), la de hui és la que m’ha dit més poca cosa. Primer, perquè tampoc no hi havia molta gent. Segon, perquè una vegada assolits -afortunadament!- certs drets, tot i que socialment queda molt per fer, la ràbia i impotència de fa quatre o cinc anys ha desaparegut dels lemes, les crides i les pancartes.
I es nota.

I també, potser, perquè he perdut la innocència (si és que n’he tingut mai), i he acabat estant a tantes manis com aquesta que ja no m’escandalitza veure les mamelles d’una trans pintades de porporina ballant al meu costat, ni una parella hetero de més de setanta anys darrere de la pancarta de pares i mares de gais i lesbianes ni, per descomptat, les cada vegada més visibles famílies de lesbianes o gais, canalla inclosa. Serà que em faig gran?



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent