Ahir, a l’hora del futbol, vaig anar al teatre. L’obra, de dansa, va resultar un avorriment, però el que em cridar l’atenció és que la sala era prou plena, i de gent de totes les edats. Homes i dones .
I em va sobtar, encara més, la gent que hi havia al metro en sortir i tornar cap a casa, justament durant els últims minuts del partit.
Potser a tots aquests titulars de hui que parlen de país immobilitzat i carrers deserts, se’ls hauria d’afegir que ací, això, no passa. (O no tant).