Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Publicat el 11 de juny de 2008

Últimes lectures: tres obres mestres

Sé que tinc el bloc mig abandonat, però és que no done l’abast. Tinc una feinada de por, i a més he représ, per fi, el plaer de la lectura i de les nits sense poder parar de passar pàgines.

Amb la gran sort, a més, d’haver enllaçat tres llibres seguits que m’han encisat, i que no em puc estar de recomanar-vos. Estic llegint en anglés aquests dies (en part perquè vaig tornat carregadeta de llibres de Nova York), però jo diria que han d’estar traduïts…

Vaig començar, per prèstec i recomanació de l’A., amb The Lost Language of Cranes, de David Leavitt, la història d’una família al Nova York dels anys huitanta, quan ser gai era una altra cosa (socialment, vull dir). Està tan ben escrit que es feia complicat deixar de llegir per fer una altra cosa. I feia tant que no em passava això que ho vaig assaborir amb ganes.

Després vaig seguir amb On Chesil Beach (s’acaba de publicar en català), l’última novel·la del genial Ian McEwan. Molt ben contat, molt ben filat, et deixa entrar a la ment de dos novençanets a l’Anglaterra de principis dels seixanta que afronten la nit de noces amb espant.

I per últim, estic acabant de devorar l’últim llibre d’aquest “curs” del club de lectura al que em vaig apuntar fa uns mesos (i que vaig començar d’aquella curiosa manera): The Spy Who Came in from the Cold, de John Le Carré. Sublim. I traduït segur.

Tot això em reconfirma que, tot i que de vegades és emocionant descobrir nous autors, no hi ha res com gaudir dels consagrats. Si encara no sabieu què llegir aquest estiu, podeu prendre nota.

Actualització: ara el que m’està costant és triar el proper llibre per seguir llegint amb ganes!



  1. “El llenguatge perdut de les grues” està en català. Jo el tinc i me’l vaig llegir fa anys. Em va agradar molt. Del Leavitt en tinc un altre, en castellà: Amores iguales. Són històries més o menys curtes i també està molt bé.

  2. Kafka mai no fou consagrat, ni tan sols reconegut, ni tan sols publicat, tret de quatre cosetes. D’un llibre seu en un any se’n van vendre 9 exemplars. Repassant les factures front a la liquidació de l’editor, va adonar-se que eren els 9 que ell havia comprat per regalar.
    Podem combregar amb l’hòstia reconsagrada kafkiana perquè l’amic-marmessor que custodiava els seus manuscrits amb l’ordre de cremar-los en ell morir, va perpetrar la traidoria de no va acomplir les seves últimes voluntats.

  3. Vaig llegir “A la platja de Chesil” del McEwan i em va agradar força, és una novel·la interessant perquè despulla a dos jovenets massa incomplets, massa immadurs, ingenus… Em va agradar que afrontés els dubtes i les neures de joves desconcertats. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llibres per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent