Apòstata desficiosa

Com ja he explicat en altres ocasions, tot i que fa més de cinc anys que visc a Barcelona, encara estic censada a València. En part, perquè vull seguir votant allà. Tot i que la cosa no és fàcil ni agraïda, la veritat.

Però ara, per una vegada, tinc clar a qui votaré. Per coherència i sense haver de tapar-me el nas. Evidentment, descarte els PePeros. Des de diversos fronts m’intenten convéncer de la utilitat de votar la "vice", però a mi les fotos d’aquesta dona amb els bisbes em regiren l’estómac. I sí, és cert, en política social els de ZP han fet algunes coses, i ara no em case perquè no em dóna la gana i no perquè no em deixen i totes aquestes coses, però tot i això… Que no, que no dormiria tranquil·la del tot.

Així que l’opció és clara. Perquè a més, és la primera vegada que tinc la possibilitat de votar una apòstata!!! Sí, Isaura Navarro va apostatar fa temps (mireu aquest article -de l’A.!), renega del tracte que se li dóna a l’església des de l’estat, va participar en la campanya de ‘Jo no t’espere’ (en el mateix acte que jo!), parla valencià, és una dona i, a més, que això també fa, em cau bé.

I decidint-ho ja m’estalvie haver de parar atenció a les ximpleries que aniran dient uns i altres durant la campanya electoral. Així que hui mateix me’n vaig a sol·licitar el vot per correu, no siga que faça tard. (Es pot demanar fins al 28 de febrer, per si algú està interessat. I per si algú vol la informació sobre com apostatar, mireu aquest apunt anterior).