Em queden poc menys de quaranta dies per fer vacances (en realitat porte el compte en dies exactes: ara en falten 38) i passar-me una setmaneta a Lanzarote, envoltada d’un paisatge que em reconforta i d’una bona colla d’amics madrilenys que em cuiden fins i tot des de la distància.
Seran les primeres vacances en any i mig, i les necessite moltíssim. Per totes les tensions passades, i per l’estrés actual. La inestabilitat inherent a treballar com a freelance em fa acceptar (gairebé) totes les propostes que m’arriben, i aquest mes estic treballant per quatre empreses diferents, dues d’elles amb dates de lliurament de la feina excessivament curtes, i vaig de cap.
Serà dur tornar a Lanzarote sola, quan sempre hi vaig anar acompanyada, però els qui m’esperen allà segur que m’ajudaran a gaudir d’aquesta illa que no sé és si per la força dels volcans mig vius o perquè mentalment hi vaig predisposada, sempre m’aporta una gran sensació de relax. I, al mateix temps, em fa centrar-me, pensar en noves idees, retrobar la il·lusió per encetar projectes…
Serà la tercera vegada que em menjaré el raïm de cap d’any una hora més tard que a casa. I espere poder encetar el 2008 a la platja.
Sí, definitivament, necessite vacances!