Queda clar: el problema no són ells

Els resultats parlen per sí sols. Encara no són definitius, però no sembla que la cosa vaja a canviar massa. Vora el 52% de les persones censades al País Valencià que han votat, han votat el PP. El problema, doncs, no són Camps i Rita i els que els envolten. Segons la democràcia, ho fan molt bé. Més de la meitat dels nostres veïns i veïnes ho pensen així. El perquè se m’escapa. Però ací ho tenim. Clar com l’aigua.

Ja podem deixar de parlar dels líders populars com si foren l’home del sac i la bruixa més bruixa. Desenganyem-nos: són el que a la gent li agrada. El que la majoria vol. Els rarets som nosaltres. O ens resignem o emigrem. Jo ja he començat a fer les dues coses.

16 pensaments a “Queda clar: el problema no són ells

  1. Ara si i abans no? Pensa qu ehi ha motles coses que són igual ara que a les altres eleccions. Que són iguals o molt pitjor: el PSOE acollonit, inclús amb l’Alborch. No t’oblidis del pacte de l’Estatut, de la seva nul.la presència en el tema de TV3, de tantes coses… en les quals són una ombra del PP més que l’oposició.
    Desprès que el PP hi ha coses qu eno fa malament, per exempel tenir laciutat neta, invertit molts diners en la façana, ….. I sovin toblidem que aquestes coses a tots ens agraden. Potser uns quants donem prioritat a uns altres valors però sovint aquestes coses passen davant. Haurem de començar a pensar una altra cosa.
    Desprès hi ha una altra cosa important i és que això del Compromís no s’ha entès gaire. Ni el nom, ni la campanya gairebé inexistent, ni el missatge de fer fora el PP amb el PSPV de bracet. Això no s’ha escenificat.
    És cruiós que ni EL PAIS ha recolçat aquesta idea.
    Desficiosa haurem de pendre til.la però no tirarem la tovallola, ni ens deprimirem. Continuarem endavant……..

  2. Benvolguda, subscric com a emigrat i resignat (però no conformat) el diagnòstic. És aquesta la distribució de la realitat que tenim davant, el que la gent pilla i vota i fa. Val més tenir-ho davant dels nassos, perquè és la gent amb qui convivim. La Cotolunya "diferent", per cert, també està molt farta d’eleccions i tot això. Ara, potser rarets i conformats, no tant, eh? M’apunto a seguir sent diferent i pensant diferent i que em deixin pensar i fer a la meua manera… no guanyaré cap elecció, miraré de no fer-me cap imatge distorsionada de la realitat, però procuraré no comprar productes que no em convencin, no? Una abraçada cordial i felicitats una altra vegada pel teu bloc,

    M.

  3. Toc-toc…S’hi pot passar? Des de Palma, tot cercant els resultats electorals a Vilaweb, he descobert aquest petit espai teu. Quina tristesa…Si no era ara, quan? Com a valenciana (o mallorquina?) em sent tan desconcertada. Per què? Aquesta és la meua pregunta…

  4. Com a català d’avis valencians m’entristeix veure aquests resultats, però les coses són així…amb uns calerons d’indemnitzacions per fer una autopista, o per edificar al litoral, la gent ja està contenta, tothom s’imagina que la cosa va bé…i pobres dels que pregonin que s’acaba el xollo!
    Als catalans, que els va això de demonitzar el PP sense fer fàstics d’un PSC covard, servil i traïdor com el que més…els pot indignar, però jo ho entenc. I quan vinguin temps pitjors (per l’economia…) el PP traurà el recurs de la demagògia i encara millorarà potser.
    Així que paciència i a construir alternatives valentes, que il.lusionin, i sense presses. Nafarroa Bai és un exemple interessant…
    Sols espero retrobar-me amb vosaltres per aquí, donar-nos suport perquè arribarà la nostra oportunitat…i sobretot, tenir un raconet on poder parlar tots de tu a tu sense suspicàcies ni ressentiments, que el discurs anticatalà d’aquests PPeros valencians em fereix l’ànima 🙁

  5. L’escombrada del PP em fa ràbia i m’entristeix. Benvinguts sereu aquells que volgueu emigrar cap al Principat però la vostra veu dissident és més necessaria que mai al País Valencià. No tota la política és fa des del parlament, endavant!!!

  6. Arran del boom econòmic de la segona meitat dels 80, motivat per l’ingrés del Regne de Espanya en l’Unió Europea, és produeix una migració des de l’Estat espanyol al PV . Els immigrants històrics votaven a l’esquerra, encara que foren castellanoparlants (havien arribat entre els anys 1959 y 1974 i provenien de les àrees rurals més pobres) . Als 90 la cosa canvia: els nous immigrants espanyols no són tan pobres. Conec el cas de Castelló: són de classe mitjana i s’incorporen a l’indústria del taulell com a tècnics, no pas com a obrers. No volen saber res del valencià: volen viure com si estigueren a Guadalajara, per exemple. I ho aconsegueixen votant al PP. El PSOE s’ha estancat en el número de votants que tenia als anys 80, però com que el cens electoral ha crescut, no pot guanyar. Per que els nous votants voten al partit que els garanteix la espanyolització, les rebaixes fiscals, el consumisme més banal y que permet las construcció de les seues segones residencies. A més amb el boom de la construcció hi ha una nova classe mitjana: subcontratistessubcontratistes que lloguen romanesos a les constructores, obrers especialitzats en diverses àrees relacionades amb la construcció que perdrien els seus 3.000,00 euros mensuals ( entre blancs i negres) si un govern preocupat pel medi ambient o el desenvolupament sostenible fes petar la bombolla immobiliària de la que tots estan xuplant.

  7. Al meus dos pobles: Sant Joan i Gandia el Bloc ha pujat, és l’única cosa de la que em sent content.
    Tot i així, hem de recordar que la lluita es lliura a molts més camps a més del polític. Els valencians continuem jugant fora de casa, sembla que ens hem allunyat una miqueta més, així que la propera toca jugar millor. Potser siga millor així, perquè s’ha d’acceptar que "l’home" sota pressió és molt més actiu, enginyós i despert.
    El panorama és pràcticament el mateix. S’avisen llums a Navarra i el que això pot suposar per anar fent el canvi de concepció que es necessita per avançar en l’obtenció dels nostres drets.
    No ens equivoquem. Ja no som valencians: som "levantinos provincianos".

    SAluT!

  8. Des de Catalunya, ànims i felicitats. Sempre he pensat que té molt més merit fer el que feu i pensar el què penseu des del País Valencià. És més difícil anar contracorrent com més fort és el corrent però també té molt més merit. De totes maneres, aquí a dalt també haurem de treballar molt i fort si volem acoseguir alliberar-nos. Estem encallats i necessitem fer un esforç molt gran per no ser absorvits pel mateix "mal" que ara patiu vosaltres.

  9. Herois són els
    que s’han quedat. Jo, com l’apostata, fa temps que jugue a l’exili, però avui
    més que mai em sento culpable i avergonyida de viure en la comoditat del
    principat. Tot i això, intente mirar la part positiva: la crisi econòmica està
    al caure, la construcció, pilar de càrrega del país, no tardarà en petar, i és
    millor que encara hi siguen els que ens han portat a aquesta situació, així el
    canvi serà real i no un canvi per mínims que ens hagués impossibilitat fer res
    de res. Apostata tenim 4 anys més preciosos, és veritat que el territori està
    hipotecat i que l’escletxa es pot obrir molt més, però pense que és millor
    que s’esgotin definitivament. Tornarem a alçar-nos, com diu un bon amic.

  10. Herois són els
    que s’han quedat. Jo, com l’apostata, fa temps que jugue a l’exili, però avui
    més que mai em sento culpable i avergonyida de viure en la comoditat del
    principat. Tot i això, intente mirar la part positiva: la crisi econòmica està
    al caure, la construcció, pilar de càrrega del país, no tardarà en petar, i és
    millor que encara hi siguen els que ens han portat a aquesta situació, així el
    canvi serà real i no un canvi per mínims que ens hagués impossibilitat fer res
    de res. Apostata tenim 4 anys més preciosos, és veritat que el territori està
    hipotecat i que l’escletxa es pot obrir molt més, però pense que és millor
    que s’esgotin definitivament. Tornarem a alçar-nos, com diu un bon amic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *