Ja he vist ‘Ja en tenim prou’
Al CCCB de Barcelona, òbviament, no va haver cap problema per passar la pel·lícula (només faltaria que la junta electoral valenciana poguera estendre els seus tentacles fora del territori Camps&cia). A hores d’ara desconec si s’ha hagut de cancel·lar alguna de les projeccions.
Pel que fa al contingut, i tot que uns dels curts que hi formen part em van agradar més que d’altres (i segur que dels que s’han quedat fora i es podran vore online en els propers dies també n’hi hauran de bons), he de dir que s’ha d’admirar la feinada que han fet els realitzadors, i els organitzadors per posar-ho tot junt i donar una certa coherència.
Genial l’Artur Balaguer rememorant els seus temps donant la cara per Canal 9. Fantàstica la peça sobre el dia que els músics en valencià es van tancar al palau de la música. Sorprenent, per menys coneguda, la història de la parella que va tardar 30 mesos en aconseguir el certificat de matrimoni en valencià. Impactants i certeres les declaracions de la filla d’una de les víctimes de l’accident del metro.
I així, fins a hora i mitja. Destrucció de patrimoni natural. Expropiació de l’horta. Visita del papa. Vida i miracles del senyor Fabra. Abandonament del casc antic d’Alcoi (gràcies, Verdcel). Escoles en barracons i sense mestres que parlen valencià…
S’ha de dir: la pel·lícula no t’alegra el dia. Però si podeu, aneu a veure-la.
A Sueca no es pogué projectar a la casa de la cultura, i es va fer en un casino.
Potser compleix amb la funció que es pretén. Que la “qualitat” de les peces siga tan baixa és un factor positiu, perquè apropa a l’experiència vital de cadascú. No com els “genis” de “Hay motivo”, entestats en fer “obres d’art” que mostraren la seua excel·lència.
Evidentement, el resultat és molt desigual. I tot para un poc coent i barroc. Massa llarg, també.
La del metro, duia alguna cosa esmicolada a la galta o què?
(Una cosa que no s’entén és com l’oposició a València i la gent en general, han aconseguit que la tragèdia del metro haja passat com si tal cosa, pràcticament ningú no la recorda a hores d’ara. La qual cosa és greu, perquè es tracta no d’una tragèdia sinó de les conseqûències de la dessídia i la manca de cura. Imagineu què hauria passat amb Zaplana en l’oposició si això haguero ocorregut amb Lerma de President?