Això de TV3
Són molts els que hui parlen de la desaparició de TV3 al País Valencià.
Uns diuen que els hi fa tristesa, uns altres estan indignats, molts encara no ens ho podem creure.
I jo, ves a saber per què, m’he sentit com un bou. I que conste que no tinc cap intenció d’emular a Jesulín.
Però fa anys que ens toregen com els dóna la gana, i no passa res. Açò de TV3 deu ser l’equivalent a una ‘banderilla’. I fa mal. Així les coses, tenim dos opcions: baixem el cap i esperem l’estocada, o plantem cara a veure si podem clavar alguna cornada.
El problema és el de sempre: com ho fem? Les eleccions del mes de maig poden ser una solució, però no les tinc totes. I tampoc és qüestió de manifestar-se cada dia, que ara a més encara semblaríem ultres espanyolistes.
Però alguna cosa hem de fer. S’accepten suggerències (jo, amb la ràbia, no sóc capaç de pensar més enllà de l’objecció fiscal, però sé que no és la manera. O sí?)
Bé, d’acord.
Que això no ens faci perdre el nord i oblidem que l’ens públic, la pròpia TV3 tendeix de forma habitual a obviar tota realitat cultural, lingüística, territorial,… que no sigui la que més rèdits li pugui donar (políticament i en audiència). Quantes vegades ens sentim exclosos els catalans/es que no som de Barcelona? I això tampoc cal oblidar-ho i deixar-ho per a més endavant.
Com
Hola desfi…
A vore si poses això com una nova entrada i la gent que et veja, s’apunte:
http://www.e-criteri.cat/index.cfm?plana=participa.cfm?ID=2