El primer comentari insultant que he rebut al bloc
Supose que un dia o altre havia de passar, però no hi havia pensat massa. Ahir em va arribar el primer comentari insultant a un dels apunts del bloc.
Concretament, algú que vol signar com a "Toni" em diu que sóc imbècil, literalment, "per no reconèixer la gran tasca social que fa l’Església".
Més enllà dels motius que ell trobe per estar en desacord amb les meues opinions, el que em sembla lamentable és que es recórrega al mateix sistema d’un pati d’escola amb xiquets de tres anys. El pitjor, encara, és que em va pillar desprevinguda i vaig contestar. I no una, sinó dues vegades, perquè realment allò em va arribar dins.
Sé que hi ha blocaires que, directament, no admeten comentaris. D’altres esborren els que no els agraden. A mi m’agradaria no haver de fer cap de les dues coses. Però també m’agradaria que es respectessin les normes bàsiques d’educació per no tornar-me a veure escrivint versions diverses d’aquella frase del "i tu més"que feia anys que no gastava.
Que n’hi ha de tot en aquesta vida. El pitjor de tot, quant al que diu aquest personatge sobre la "tasca social" de l’esglèsia, és que dita tasca de l’esglèsia es bassa precisament en fomentar el cristianisme pel món. Això sí que és humanitari i desinteressat. No siga que el malefici de l’Islam recaiga sobre el món que encara no està desenvolupat.
Hola desficiosa, bon dia
En els darrers dies he esborrat, per primera vegada tres o quatre comentaris destrellatats que havien penjat a la meua bitàcola. No sabia què fer, la veritat. M’agrada que la gent escriga el que vulga, però no coses destarifades que no tenen relació amb el tema del text. Per exemple, si escric sobre un film que he vist al cine, no té cap sentit que algú faça un comentari sobre el català-occità-balear i el sistema lingüístic …. De vegades pareix mentira els comentaris que deixen algunes persones…. Si volen escriure alguna cosa en trellat, avant, per això els deixem, però favades… no sé, ganes de perdre el temps.
El Toni aquest no hauria d’haver-te insultat, però és molt cert que molta gent deconeix la immensa tasca social i humanitària que fa l’Església, aquí mateix i sobre tot al tercer món. Lamentablement, la imatge del luxe vaticà i la de la mare Teresa de Calcuta són dues cares de la mateixa moneda. Que una no ens amagui l’altra.
I no soc catòlic practicant, ni tan sols soc creient, però jo, si hagués de confiar en algú per donar-hi diners per a tasques humanitàries, m’en refiaria més de l’Església que d’una ONG.
L’acudit que has publicat es genial. Mola gent preten insultar les demès persones anomenant-les com el que ells son. Toni. (ep!, un altre Toni)
D’acord que amoïna per la inelegància, però que el primer insult que hagis rebut al bloc sigui d’un simpatitzant de l’Església (simpatitzant o fanàtic?) et dóna la mesura de l’encert del teu comentari.
Qui insulta es retrata. Digue’m de què m’acuses i et diré què ets. Per això trobo encertat el dibuix amb què has il·lustrat el post. Endavant sense manies amb l’apostasia!
Deixa’m parlar una mica per al·lusions, donat que jo dec ser el principal insultador i alhora insultat de Vilaweb 🙂
Cada bloc té un estil. Com dius, n’hi ha que s’estalvien la interacció amb els lectors, i n’hi ha que la faciliten. És una opció. Si decideixes obrir els comentaris has d’acceptar que rebràs respostes que no t’agradaran. I tu tindràs la llibertat d’esborrar-les (si vols), i avall. Els blocaires estem subjectes a l’escrutini públic, i potser el que diem no agrada, o potser fins i tot emprenya al lector. I aquest (si té l’opció) ens ho farà saber.
Des de la meva perspectiva (que suposo que no compartiràs) l’insult no és sinó una manera de dir les coses una mica "colorida". No hi ha més. Sobre tot, perquè tot això no passen de ser lletres sobre una pantalla. Molt especialment quan insultants i insultats són (som) anònims 🙂
EP desficiosa, tu tens en el teu bloc la teva opinió i la teva realitat, i manifestes la teva llibertat!.
Som nosaltres els que entrem per a llegir allò que vols compartir i fins i tot compartim la nostra opinió amb tu.
Aquesta interacció ens enriqueix a tots plegats i ens fa gaudir fins i
tot de complicitat amistosa. Ens sentim lliures dins l’educació i les
bones formes…
Encara que sempre n’hi ha que es surt de mare i fins i tot esgrimeix l’insult per defensar una actitud catòlica, esgrimeix l’insult per defensar l’educació catòlica o esgrimeix l’insult per defensar les famílies catòliques. La qüestió és insultar en nom de…
Jo et diria que segueixis amb la teva llibertat d’escriure el que
penses i el que sents, i que no et sentis intimidada per insults.
Molt bona la imatge, molt, però que molt bona. Em veuràs per el teu bloc. Ànims!
que sigui jesuïta o no, estimada apòstata, segurament no t’interessa gaire, gens o mica. El cas, independentment de la meva opinió sobre el teu article, és que em veig obligat a donar-te la raó i dedicar-li al tal Toni aquella cita del seu (i meu) Déu: "Ja sabeu que es va dir als antics: No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’irriti contra el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui li digui "capsigrany" (o "imbècil", en aquest cas) serà condemnat pel Sanedrí…" (Mt 5, 21 ss)
àpali, no et desanimis ara! (ni et facis mala sang, no paga la pena)
n’abraçut
eloi